A Ucraïna s’acosta el segon Nadal de guerra.
Les conseqüències dels darrers vint-i-dos mesos a la vida dels ucraïnesos són dures, amb un elevadíssim nombre de víctimes, tant militars com civils. Segons les Nacions Unides, els morts confirmats entre la població civil superen els 28.000, tot i que aquesta xifra està destinada a augmentar enormement. La destrucció és massiva. Hi ha uns 6 milions d’ucraïnesos refugiats en altres països, i 4 milions de desplaçats interns.
A les zones properes a la línia de front, combats i bombardejos són el pa de cada dia en un entorn de destrucció i terror. “Cada dia, per la finestra veiem míssils que fan diana en el seu objectiu i sentim el terrorífic brogit de l’artilleria. La por ens acompanya cada dia”. Molts dels que s’han quedat en aquestes localitats són ancians, famílies amb malalts o discapacitats.
Per als desplaçats interns la vida no és fàcil: sovint els falta de tot, tenen problemes d’habitatge, de treball, per alimentar-se, i a més no poques vegades tenen problemes d’integració a les ciutats on viuen.
Als centres humanitaris de la Comunitat de Lviv, Ivano-Frankivsk i Kíiv, on n’hi ha dos i a partir de gener n’obrirà un altre, atenen unes 200.000 persones que han fugit de ciutats afectades per la violència d’accions militars de l’exèrcit rus al Dombass, com ara Bakhmut o Mariúpol, o a Khàrkiv, Mikolàiev o Kherson. Les seves històries estan marcades pel patiment: l’angoixa de les setmanes que van passar als refugis, les imatges de mort de la guerra, les cases destruïdes, els seus éssers estimats desapareguts, la fugida de la seva ciutat i el sentiment que la guerra els ha pres la vida. Però tenen un gran desig de vida, de trobar un sentit a tot el que passa, de participar en un moviment de solidaritat com a resposta a la guerra.
Les darreres setmanes ha arribat el fred, amb neu i temperatures molt baixes, i s’han intensificat els bombardejos amb míssils i amb drons.
A Kíiv, a Lviv i a Ivano-Frankivsk les comunitats de Sant’Egidio impulsaran els dies de Nadal moltes iniciatives amb nombroses persones pobres i vulnerables. La taula del Nadal es pararà a locals ―majoritàriament subterranis― que ofereixen condicions de seguretat en cas d’alarma aèria. Aquests dies estan buscant els llocs adients.
En vista de les dificultats logístiques, allà on no es puguin garantir les mesures de seguretat, es repartiran aliments i regals.
La solidaritat ha estat des dels primers dies una resistència a la guerra que Sant’Egidio d’Ucraïna ha volgut exercir, gràcies també a l’ajuda que ha arribat de les comunitats d’Itàlia, d’Europa i de tot el món. Ha estat un gran moviment que ha permès enviar a Ucraïna i repartir entre els desplaçats i entre la població de les regions limítrofs amb el front 120 carregaments humanitaris, equivalents a 1500 tones de productes alimentaris, medicaments i material sanitari, roba, mantes, productes d’higiene personal i altres productes. Unes 200.000 persones han rebut ajuda humanitària i es calcula que 2 milions s’han beneficiat de l’ajuda sanitària.
Les necessitats augmenten perquè la guerra no s’acaba. Les agències de l’ONU calculen per al 2024 que les persones necessitades seran 14,6 milions, amb un sensible augment entre la població resident, és a dir, no desplaçada. És un indicador d’un empobriment general dels ucraïnesos. Una confirmació més que la guerra és la mare de totes les pobreses.
Molts joves i infants també seran protagonistes d’aquestes iniciatives de solidaritat. Molts han acompanyat els infants ―més de 300― que va a les 6 escoles de la pau que han obert durant la guerra. Són infants que provenen de les zones de guerra, que de vegades estan tancats en un silenci que sembla infranquejable, i altres vegades estan dominats per una ràbia que es manifesta amb crits agressius: tots tenen una ferida provocada pel dolor dels bombardejos i l’evacuació, de la destrucció de casa seva, de la pèrdua dels seus familiars, de tenir el pare al front.
Molts desplaçats de les regions properes al front, després d’haver rebut ajuda, han començat a ajudar als centres humanitaris de la Comunitat, i ells mateixos ajuden en una dinàmica de solidaritat en la qual “qui serveix i ajuda es confon amb qui és ajudat i servit”.
La situació és greu, però malgrat els problemes i, d’alguna manera precisament per les condicions en què està el país, la Comunitat de Sant’Egidio d’Ucraïna està fermament convençuda que és urgent que arribi un Nadal per a tothom.
