Els dos antics enemics s'abracen una mica a contracor, i senten el pes dels anys, en una cerimònia fastuosa a Maputo que celebra l'última firma de la pau a Moçambic que s'ha anat construint els darrers 30 anys. Són el president de la república, Filipe Nyusi, líder de la FRELIMO, el Front d'Alliberament de Moçambic, i el líder de la RENAMO, la Resistència Nacional Moçambiquesa, Ossufo Momade.
Deu dies abans s'havien abraçat en l'acte de tancament de l'última seu de la RENAMO, amb el lliurament de les últimes armes.
Més d'un milió de morts, quatre milions de desplaçats, en una guerra civil que va començar després de 1974, amb la independència de Portugal. Moçambic acaba sota la influència de la Unió Soviètica, que finança la FRELIMO. La RENAMO neix a l'altra banda del teló d'acer, finançada per Rhodèsia i per la Sud-Àfrica de l'apartheid. Van estar en guerra 16 anys, fins al 4 d'octubre de 1992. A Roma, a la seu de la Comunitat de Sant’Egidio se signava un històric acord que començava a posar la paraula fi a la guerra civil.
La van anomenar fórmula italiana per a la pau, i va tenir dos protagonistes: el Ministeri d'Afers Exteriors italià i sobretot la Comunitat de Sant’Egidio amb Andrea Riccardi i un jove sacerdot, Matteo Zuppi, que avui és president de la Conferència Episcopal Italiana.
Giorgio Ferretti, de Sant'Egidio, diu: "Van ser anys força difícils, a l'inici semblava una cosa natural. Llavors el DDR va fer un bon treball, amb el desmantellament i crec que avui podem celebrar que uns germans es reunifiquen".
Des del 2017 bufen nous vents de guerra al nord del país. Grups fonamentalistes lligats a Estat Islàmic han creat una guerrilla que ha provocat trenta mil morts fins ara en una zona rica en gas on se centra l'atenció de multinacionals com ara Totao, Exxon i Eni, amb milers de milions de dòlars en inversions.
