És una realitat poc coneguda però cruel per a molts menors que viuen al carrer a aquest petit país d'Àfrica occidental. El seu "treball" és recollir materials de ferro entre les deixalles per portar-los a les "Dames", senyores que, a la vora d'aquest sòl infernal, amb les seves rudimentàries balances, els pesen per revendre'ls al mercat de la ciutat.
Són allà per treballar tot el dia amb les mans, amb el risc de lesions i malalties per un grapat de francs CFA, la moneda d'Àfrica Occidental.
Una resposta és possible. Va néixer del coneixement i l'escolta dels qui els visitaven i buscaven una alternativa a la vida al carrer i a l'explotació del treball infantil. Es diu "Maison du Rêve". Quinze d'ells ja acudeixen al barri Djdjolè, on els ara ex-infants del carrer passen la nit, finalment en una casa i ja no a l'aire lliure, sinó protegits de molts perills i, sobretot, amb una nova perspectiva que s'obre davant d'ells: que és la de tornar a l'escola per als més petits, i aprendre un ofici (que és un ofici de veritat) per als grans. Aquí estan, juntament amb els seus amics de la Comunitat de Sant'Egidio de Lomè, menjant, reunint-se i celebrant.
