Aquell poble que fuig de la misèria a la frontera amb els Estats Units. Article d'Andrea Riccardi

Aquell poble que fuig de la misèria a la frontera amb els Estats Units

 
Migrants a la frontera entre Mèxic i els Estats Units - Ciudad Juárez, maig de 2023 - Foto de  Mara Girardi
 

Ara que ha decaigut la norma per limitar les sol·licituds d'asil, ha augmentat el nombre de persones que arriben als Estats Units. Moltes són menors sols

 

Aquestes setmanes, una munió afligida de candidats a la immigració s'aplega a la frontera sud dels Estats Units: l'11 de maig va decaure la mesura que va introduir Donald Trump el 2020, el «Títol 42», per expulsar els sol·licitants d'asil.  Les restriccions que va imposar la pandèmia van fer encara més restrictives la normativa d'entrada al país. Després d'alguns dubtes, l'administració Biden va decidir no renovar-la. Per això moltes persones (es parla de 150 000) provinents d'Amèrica Central es van dirigir a la frontera. 

El Govern ha enviat 1500 soldats i ha declarat que no es tracta de donar via lliure a l'accés al país,  malgrat les acusacions dels republicans que governen els estats fronterers amb Mèxic. L'administració dels EUA ha anunciat mesures per frenar el flux d'immigrants. A l'era Trump el Títol 42 impedia demanar asil i permetia fer expulsions immediatament als agents de la frontera. En molts casos separaven les pares dels fills. 

Ara s'ha creat un clima d'alarma a diverses ciutats nord-americanes de la frontera. Com sol passar també a Europa, l'única resposta que es dona es amb vista a la seguretat. A Mèxic el tema també és delicat, sobretot després de la tràgica mort de quasi 40 migrants que van morir en l'incendi d'un centre de retenció de Ciutat Juárez abans de Pasqua. D'altra banda, els traficants de persones han fet córrer la veu que la fi del Títol 42 obriria l'aixeta d'entrades als EUA. Hi ha tres factors que impulsen l'emigració: els efectes de la pandèmia, el canvi climàtic i la inseguretat dels països d'Amèrica Central. Aquests s'han disgregat a causa de la corrupció i l'autoritarisme dels governs. A Centreamèrica els EUA segueixen donant suport a governs durs i despòtics. L'aspecte més delicat són els menors no acompanyats que augmenten en nombre: els pares els deixen marxar sols perquè creuen que els infants poden entrar més fàcilment. 

És un poble cada vegada més gran d'infants i joves que viatgen sols, amb el risc de caure a les trampes dels traficants d'esclaus o d'òrgans.  L'administració nord-americana està pensant a obrir "centres d'elaboració" a Guatemala i a Colòmbia amb la intenció de fomentar itineraris legals i rebaixar la pressió a la frontera. 

El tema migratori és un dels temes de les properes primàries i presidencials de 2024.  El debat de fons és el de la substitució ètnica semblant a l'europeu. Un recent sondeig d'abril entre els electors dels estats frontissa va posar de relleu que el 52% dels electors creuen que Biden és massa tou en matèria d'immigració. Però l'opinió pública nord-americana encara dubta el camí que cal seguir. La realitat és dramàtica i el veritable problema és la crisi dels estats centreamericans, on l'economia té greus problemes i la seguretat està en mínims històrics. Cal fer front conjuntament i amb intel·ligència i humanitat al drama del poble dels migrants.

Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 28/5/2023

[Traducció de la redacció]