A Kíiv, als dos centres que Sant'Egidio ha obert aquests mesos de guerra, es reparteixen 4000 paquets d'aliments cada mes a famílies desplaçades de les regions orientals i meridionals del país.
Formen part important del treball humanitari de la Comunitat: a tot Ucraïna, cada mes es reparteixen 15.000 paquets d'aliments, a més d'altres productes com ara medicaments per als centres sanitaris i hospitals o roba i productes d'higiene.
La guerra implica una greu crisi humanitària que, malauradament, tal com ha destacat darrerament Andrea Riccardi, rep poca atenció, però que per a la Comunitat, s'ha convertit en una preocupació prioritària a nivell global. Llegeix l'entrevista del diari Avvenire.
L'ajuda concreta, escoltar, compartir el dolor, el suport humà, el respecte de la dignitat de tota persona, i un clima distès, afavorit per un sistema funcional d'organització, són els ingredients dels centres que han obert en dos barris de la perifèria de la capital ucraïnesa: Troeshina i Darnitsa. Els acolorits locals d'aquest últim centre, que Andrea Riccardi va visitar fa uns dies, acullen dones, joves i infants que, provinents de ciutats devastades com Mariúpol, Bakhmut, Kherson o Khàrkiv, arriben amb les seves històries plenes de dolor.
No hi falta un espai perquè juguin els infants, que també tenen la possibilitat d'assistir a l'Escola de la pau que fan entre setmana. I alguns dies del mes el centre obre especialment per als refugiats més vells.
Gràcies a un sistema de concertació de cites que evita les aglomeracions, els desplaçats que arriben al centre són acollits pels membres de Sant'Egidio. Molts són ciutadans de Kíiv, però molts altres són desplaçats, persones que després d'haver rebut ajuda s'han afegit a la proposta de sumar-se al treball de solidaritat per ajudar també ells a altres refugiats.
I aquest és un tret distintiu i original del treball humanitari de Sant'Egidio a Ucraïna: l'ajuda que arriba d'Itàlia i d'altres països europeus sosté una àmplia mobilització d'energies humanes dels mateixos ucraïnesos, que començant pels membres de Sant'Egidio però amb una participació cada vegada més gran d'altres persones, són protagonistes d'una intensa i eficaç acció de resistència a la guerra basada en la solidaritat.
Sant'Egidio a Kíiv no ha oblidat durant aquests 15 mesos de guerra els pobres de la ciutat, amb qui els uneix l'amistat des de fa dècades. En primer lloc, els nombrosos sensesostre i ancians pobres que acudeixen en massa als repartiments d'aliments pel carrer –i que mai no s'han interromput, ni tan sols durant les setmanes de lluita armada pel control de la ciutat.
La casa d'acollida que la Comunitat va obrir durant la pandèmia, on conviuen alguns homes que vivien al carrer, s'ha convertit en un refugi durant aquests mesos de guerra. La visita al centre de Darnitsa va permetre conèixer els tres habitants de la casa d'acollida, que van parlar de les seves històries difícils de vida al carrer i també van agrair l'escalf amb que van ser acollits per la Comunitat.
La guerra ha afegit un patiment més sobretot per als ancians que viuen en residències i que ja havien patit molt durant la pandèmia. Andrea Riccardi en va visitar una, al barri de Lesnoi, on la Comunitat fa un servei des de fa vint-i-cinc anys. Aquests mesos, a les persones que vivien al centre des de feia temps, se'ls han afegit molts evacuats de zones de guerra. La Comunitat els ha seguit visitant i ajudant regularment a tots.
La joia d'aquesta trobada, enmig d'unes vivències plenes de dolor, va suscitar paraules i sentiments d'esperança. "Li demanes a Déu: per què visc? El teu camí són l'amor, les dones i els homes, la vida amb ells". En les paraules d'aquesta poesia que va composar i recitar una anciana, i que ressonava com una pregària, es reflecteix el somni d'una altra anciana de la residència: l'arribada de la pau amb una gran festa de tothom a Maidan, la plaça del centre de Kíiv.
