És el “drama” dels qui fugen de les guerres, la violència, la inestabilitat, les violacions de drets humans, les catastròfiques conseqüències del canvi climàtic. "Són principalment les famílies les que opten per viatjar per mar", i les que "s'aventuren en travesses gestionades per traficants de persones", amb l'esperança d'una "vida millor, especialment per als més petits". Daniela Pompei és la Gerent de Serveis per a Migrants de la Comunitat de Sant'Egidio, Promotora i Coordinadora del Programa dels Corredors Humanitaris. Coneix bé la ruta migratòria des de Turquia: el vaixell que es va enfonsar en aigües calabreses havia partit d'Esmirna. Segons l'ONU, el 20% de les arribades a Itàlia procedeixen d'aquesta zona.
Els traficants turcs utilitzen vaixells de fusta més grans que els que surten de Líbia i Tunísia, així com vaixells de vela. El viatge és certament més llarg, amb mil quilòmetres per fer. “Hi ha l'anomenada ruta dels Balcans, que hi va des d'allà”, explica Daniela Pompei. “Smyrna, recorda, no és lluny de l'illa grega de Lesbos, a gairebé una hora i mitja de distància. És una ruta molt perillosa, perquè els que arriben a Grècia després surten per Bulgària, per anar a Sèrbia o Bòsnia. I els que aconsegueixen entrar a Itàlia per la regió de Trieste”.
Les persones que van intentar arribar a Crotone, no obstant “van buscar altres rutes: la ruta dels Balcans requereix caminar molt; és perillosa. Els nens no ho poden fer. Quan vam anar a Bòsnia, els immigrants ens van dir que havien viatjat milles i milles. És una ruta que solen agafar els solters, els joves. La via marítima, d'altra banda, "probablement també sigui l'escollida per venir tots plegats: la travessia es paga entre 2.500 i 5.000 euros i les travesses potser "més segures", en veler, costen encara més".
Els traficants turcs utilitzen vaixells de fusta més grans que els que surten de Líbia i Tunísia, així com vaixells de vela. El viatge és certament més llarg, amb mil quilòmetres per fer. “Hi ha l'anomenada ruta dels Balcans, que hi va des d'allà”, explica Daniela Pompei. “Smyrna, recorda, no és lluny de l'illa grega de Lesbos, a gairebé una hora i mitja de distància. És una ruta molt perillosa, perquè els que arriben a Grècia després surten per Bulgària, per anar a Sèrbia o Bòsnia. I els que aconsegueixen entrar a Itàlia per la regió de Trieste”.
Les persones que van intentar arribar a Crotone, no obstant “van buscar altres rutes: la ruta dels Balcans requereix caminar molt; és perillosa. Els nens no ho poden fer. Quan vam anar a Bòsnia, els immigrants ens van dir que havien viatjat milles i milles. És una ruta que solen agafar els solters, els joves. La via marítima, d'altra banda, "probablement també sigui l'escollida per venir tots plegats: la travessia es paga entre 2.500 i 5.000 euros i les travesses potser "més segures", en veler, costen encara més".
La UE ha destinat sis mil milions d'euros a Turquia per frenar el flux d'immigrants que arriben a Europa per terra des dels Balcans. Però algunes persones intenten creuar per mar. "Turquia -recorda el responsable de la Comunitat de Sant'Egidio per als serveis als immigrants- porta molts anys acollint afganesos i sirians, gent que probablement hi treballa durant tres o quatre anys per estalviar diners" i després intenta anar a un altre lloc . No hi ha rutes noves, observa: “Sempre han existit. Recordo quan, a la dècada de 1990, van arribar els kurds, però no en quantitats tan grans. En els darrers anys, especialment l'any passat, els números han augmentat, especialment després de la pandèmia”.
Per agreujar la situació, encara hi ha incertesa sobre les repercussions del devastador terratrèmol, que va assotar Turquia i Síria el 6 de febrer passat, pel que fa a la sortida de migrants. "Probablement no immediatament, però eventualment alguna cosa passarà, perquè els refugiats sirians, per exemple, són tots a la zona afectada pel terratrèmol, a la frontera entre els dos països".
Immediatament després de la tragèdia de Crotone, davant la mort de famílies senceres amb nens i persones fràgils, la Comunitat de Sant'Egidio, - subratlla Daniela Pompei - va instar a "fomentar el rescat dels que estan en perill a la Mediterrània i acollir, com el Papa Francesc ha convidat a fer.” Alhora, la Comunitat va reclamar la posada en marxa de "programes europeus de deslocalització", demanant "augmentar les quotes dels decrets de flux així com l'obertura de noves rutes regulars d'entrada", sobre la base dels “models que funcionen perquè promouen la integració, com els corredors humanitaris”. I, subratlla Daniela Pompei, "demanem a Europa una cooperació més gran, posant en marxa un “pla especial” d'ajuda i desenvolupament per als països d'origen dels migrants".
Per agreujar la situació, encara hi ha incertesa sobre les repercussions del devastador terratrèmol, que va assotar Turquia i Síria el 6 de febrer passat, pel que fa a la sortida de migrants. "Probablement no immediatament, però eventualment alguna cosa passarà, perquè els refugiats sirians, per exemple, són tots a la zona afectada pel terratrèmol, a la frontera entre els dos països".
Immediatament després de la tragèdia de Crotone, davant la mort de famílies senceres amb nens i persones fràgils, la Comunitat de Sant'Egidio, - subratlla Daniela Pompei - va instar a "fomentar el rescat dels que estan en perill a la Mediterrània i acollir, com el Papa Francesc ha convidat a fer.” Alhora, la Comunitat va reclamar la posada en marxa de "programes europeus de deslocalització", demanant "augmentar les quotes dels decrets de flux així com l'obertura de noves rutes regulars d'entrada", sobre la base dels “models que funcionen perquè promouen la integració, com els corredors humanitaris”. I, subratlla Daniela Pompei, "demanem a Europa una cooperació més gran, posant en marxa un “pla especial” d'ajuda i desenvolupament per als països d'origen dels migrants".
[Traducció de la redacció de www.santegidio.org]
