Posem la pau al cor del futur
 |
| Gest de pau que va tancar la cerimònia que va aplegar el papa Francesc i els líders religiosos als peus del Coliseu - Foto de Sant'Egidio |
Buscar-la, a nivell personal, social i polític, no és una actitud de febles, sinó de forts
Per a què serveix el diàleg? No és una cessió inútil? Són preguntes que, en última instància, expressen resignació davant de la realitat. De fet, quan els creients preguen junts, quan imaginen la pau fins i tot davant d'horitzons de guerra, sempre s'obre un camí d'esperança.
Buscar la pau no és una actitud de febles, sinó de forts. El papa Francesc, parlant al Coliseu després de les pregàries de les diferents comunitats religioses, va dir: “Posem la pau al cor de la visió del futur, com a objectiu central del nostre comportament personal, social i polític, a tots els nivells. Desactivem els conflictes amb l'arma del diàleg”. No es tracta de paraules boniques, sinó de l'expressió de la força de la pau sorgida del diàleg i de la pregària dels líders religiosos que es van reunir a Roma entre el 23 i el 25 d'octubre.
La trobada es va mesurar amb la realitat concreta de les guerres en curs i l'amenaça atòmica (amb intervencions preocupades per aquest tema). El president francès, Emmanuel Macron, va explicar la posició francesa sobre la ucraïnesa i Rússia. Però va afegir: “La pau és impura, profundament i ontològicament impura, perquè accepta una sèrie d'inestabilitats, d'incomoditats, que fan possible aquesta convivència entre l'altre i jo”.
L'objectiu de fons sempre és buscar la pau, encara que de vegades no veiem com aconseguir-la. Sigui com sigui, aquest és el destí final.
A Ucraïna. Però també a Síria, on hi ha guerra des del 2011 i una generació de nens no ha vist res més que guerra en les seves vides. Al Iemen oblidat. A l'Àfrica occidental, on el terrorisme fa estralls. Al nord de Moçambic, on ara hi ha 800.000 refugiats que han fugit del terrorisme islamista.
No podem deixar que la guerra continuï perquè provoca morts i destrucció, perquè hi ha el risc que el conflicte s'estengui: “Hem de tenir el coratge per tirar endavant”, va dir el president italià, Sergio Mattarella. No obstant això, en les primeres dècades del segle XXI, vam tirar enrere, i molt; de fet, correm el perill de caure en l'abisme amb l'ús d'armes nuclears. No ens enganyem pensant que la pau es pot aconseguir només parlant de la guerra: “La pau no es pot aconseguir exaltant la guerra i la voluntat de poder”, va afegir Mattarella.
Durant la trobada interreligiosa de Roma, buscar diàleg va ser reconfortant per a molts líders, alguns de països amb problemes. “El món s'ofega sense diàleg”, va dir Francesc fa anys. El diàleg ajuda realitats oprimides per conflictes a prendre alè. Precisament a Roma, Macron va suggerir la iniciativa (com ell mateix va afirmar) de demanar a Francesc que truqui a Putin, Biden i al patriarca Kiril per obrir un diàleg.
Aquesta proposta es va fer el 24 d'octubre, un dia abans que es complissin els cinquanta anys de la intervenció de Joan XXIII, que va aturar la crisi cubana, que amenaçava de desencadenar un conflicte nuclear. És significatiu que Francesc es fes ressò de les paraules del papa Joan en aquell tràngol dramàtic: “Promoure, afavorir, acceptar diàlegs, a tots els nivells i en qualsevol moment, és una regla de saviesa i prudència que atrau la benedicció del cel i de la terra”.
Aquesta invitació es veu corroborada pel crit de la pau dels pobles que pateixen guerra, violència i injustícia, un crit que va ressonar a Roma. La crida final que van fer des del Coliseu el papa i els líders religiosos expressa aquest desig de pau en paraules greus: “La humanitat ha de posar fi a les guerres o serà una guerra, la que acabarà amb la humanitat”.
Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 6/11/2022
