Fa uns anys es va instituir el Roma Genocide Remembrance Day, el dia en record del genocidi dels gitanos durant la Segona Guerra Mundial, dia que en llengua romaní s'anomena Porrajmós (devastació) o Samudaripé (extermini), que va provocar mig milió de víctimes d'aquesta població.
Així recorda Piero Terracina, supervivent d'Auschwitz i testimoni directe de la liquidació del Zigeunerlager, la nit del 2 d'agost de 1944. "Jo estava tancat, era de nit, i hi havia toc de queda, però ho vaig sentir tot. En plena nit van sentir crits en alemany, lladrucs de gossos, van donar l'ordre d'obrir les barraques del camp de gitanos, i llavors van començar els crits, els plors i alguns trets. De sobte, després de més de dues hores, només va quedar silenci i des de les nostres finestres, al cap de poc, vam veure el resplendor de les flames altíssimes del crematori. L'endemà al matí, la primera cosa que se'm va passar pel cap va ser mirar cap al Ziegeunerlager, que estava totalment buit, només hi havia silenci, i les finestres de les barraques repicaven".
Les persones assassinades en aquella ocasió a les càmeres de gas van ser 4000, majoritàriament dones i infants; formaven part dels 23 mil gitanos (Zigeuner, com se'ls definia als seus documents) deportats a Auschwitz.
El record del Porrajmós és una ocasió per reflexionar sobre el mal que generen les ideologies racistes, que van preparar el terreny per a la discriminació i l'aniquilació als camps de concentració i extermini. És una història de menyspreu i persecució de la minoria més nombrosa d'Europa. Una ferida del continent europeu, que fa pensar sobre quantes paraules i actituds violentes queden encara cap al poble gitano i sobre com n'és de lluny encara una plena integració escolar, sanitària i d'habitatge d'una minoria joveníssima, formada encara avui sobretot per menors.
