L'experiència d'acollir refugiats ha estat l'eix de la reflexió de molts religiosos i religioses i laics —prop de cent presencialment i més de cinc-cents en línia— que han participat en la trobada organitzada per la Comunitat de Sant'Egidio sobre “Esperar la pau, la responsabilitat d'acollir”.
L'àmplia participació ha confirmat un sentiment comú que en aquests tres mesos de guerra ha crescut al cor de la vida consagrada: com ser instruments de pau i com respondre adequadament al crit d'auxili de desenes de milers d'homes i dones ucraïnesos que fugen. “És només el principi, què hem fet? Què ens falta?”, es va preguntar a la mare María Concepción Escobar, colombiana, Superiora General de les Germanes de la Presentació de María Santíssima al Temple, recordant que totes les experiències de la vida religiosa van sorgir en èpoques molt més dramàtiques que la nostra. Obrir les nostres cases pot ser, va dir, el moment propici per donar nova vida als nostres carismes.
El pare Matteo Sanavio, rogacionista, va destacar la importància de les xarxes religioses per recollir peticions d'acollida i demostrar que és bonic compartir un espai de vida comuna. Seria bo que aquest fos per als consagrats un nou territori per recórrer. Marco Gnavi va dir que la pau “és l'altre que em pot salvar i acompanyar, encara que l'alba encara no despunti; és una família que m'acull, la casa que obre les seves portes”. Perquè “cada gest i cada decisió en aquesta direcció és un signe. La nostra manera de respondre a la guerra és la solidaritat”.
MIRA EL VÍDEO (ESP)
