Després de la visita a la frontera entre Eslovàquia i Ucraïna, Andrea Riccardi ha anat a Varsòvia, on s'ha format la major concentració de refugiats procedents de zones de guerra, 260.000 refugiats d'un total d'aproximadament dos milions que han entrat a Polònia.
L'estació central, de fet, és un lloc de pas per a milers de persones que esperen l'assignació d'una plaça al circuit d'acollida que han muntat les institucions i les nombroses associacions de voluntaris que hi operen aquests dies. També hi ha nombrosos refugiats ucraïnesos en trànsit a altres ciutats de Polònia o altres països europeus (Alemanya, Àustria, Suècia, per citar-ne alguns), a l'espera d'una connexió: els trens són gratuïts, però hi ha llargues esperes a causa de la gran quantitat de passatgers.
Els que no poden pujar als trens esperen uns dies a l'estació. La gent de Sant'Egidio, entre els quals hi ha molts joves que s'han unit aquests dies, visiten l'estació cada dia per oferir-los el que necessiten, els coneixen bé. També hi ha moltes famílies gitanes de l'est d'Ucraïna, que durant anys van viure a casa seva a Kíiv. Andrea Riccardi ha anat a saludar-los i els ha traslladat l'amistat de la Comunitat pel seu poble, pobre entre els pobres.
Riccardi també ha visitat un dels centres d'acollida de la capital. Des que va esclatar la guerra, la Comunitat visita les famílies ucraïneses en aquests centres i els ofereix un allotjament més estable en apartaments cedits per benefactors o llogats, però també els ofereix l'oportunitat d'anar a Itàlia i ser acollits allà per moltes persones que han acudit a la Comunitat aquests dies per oferir els seus habitatges.
Una de les trobades més emocionants ha estat la que va tenir amb la Nelly, una dona gran que vivia sola en un petit poble prop de la central nuclear de Zaporíjia, que va ser molt bombardejada la setmana passada. A la Nelly li costava arribar al refugi perquè té problemes a les cames. Tot i que estava sola i xacrada, la seva filla i la seva neta, que viuen a Bolonya, la van convèncer de marxar. Quan la Nelly gairebé havia renunciat a l'esperança, a la frontera polonesa, gràcies a un contacte amb la Comunitat de Roma, les persones de Varsòvia la troben a l'estació i la porten a la Casa de les Germanes, dues antigues persones sense llar que la cuiden. Parlant amb Andrea Riccardi, que la va conèixer poc abans de marxar cap a Itàlia, li diu que encara té el soroll terrible de les sirenes i els bombardejos a les orelles, però que en el seu camí ha trobat uns àngels.
Al final de la visita, diumenge al matí, se celebra una trobada de la Comunitat de Polònia juntament amb els amics de les Comunitats de Sant'Egidio d'Ucraïna que han hagut d'abandonar el seu país i ara s'allotgen a Varsòvia. “Una petita gran trobada europea, que abraça espiritualment a tothom.” Així l'ha definida Andrea Riccardi, que anima a tothom a respondre amb audàcia, atenció i maduresa als nous reptes d'aquest temps de gran patiment, i a seguir pregant i treballant per la pau. “La solidaritat”, ha dit, “és la nostra manera de respondre a la guerra”.
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)