Nadal amb els refugiats de Moçambic, entre els que fa anys que s'hi han establert i entre els desplaçats interns, que fugen del nord assolat per la violència terrorista dels darrers mesos.
Al camp de Maratane, a Nampula, des de fa uns 10 anys hi viuen persones que fugen del Kivu i de Burundi tot buscant un lloc pacífic per viure-hi, malgrat les condicions d'extrema pobresa. La Comunitat ha creat amb ells llaços d'una amistat feta d'ajuda constant durant aquests anys, que s'ha renovat els dies d'aquest Nadal.
Molt més greu és la situació dels refugiats que fugen de la violència i de la crueltat que segueix patint l'extrem nord de Moçambic.
Són aproximadament mig milió de desplaçats que en pocs mesos han hagut d'abandonar els seus pobres pobles pels atacs d'homes armats majoritàriament amb matxets. Gent atemorida que, malgrat que viuen encara ara en llocs més que precaris, diu que finalment poden dormir perquè no tenen por dels atacs durant la nit.
Han fugit en molts casos sense res, a través de la densa selva del nord o en petites barques, al llarg d'una de les costes més boniques de l'oceà Índic, que avui s'ha convertit en un infern per a molta gent.
Estan dispersos per vàries regions del país. Només a la ciutat de Pemba –capital de la regió de Cabo Delgado, la més afectada per la violència–, que en el darrer cens registrava poc més de 200.000 habitants, es calcula que actualment hi viuen 100.000 desplaçats.
Viuen en condicions molt precàries: alguns sota tendes improvisades, altres allotjats en cases en què viu més gent de la que hi cap –fins a 30 o 40 persones en poques habitacions–, altres han trobat hospitalitat en un centre que es va obrir per acollir els refugiats del cicló Idai.
Aquest Nadal les Comunitats han anat a sis ciutats diferents que acullen refugiats: Peba, Namialo, Marrupa, Lichinga, Savane i Alto Molocue.
Han visitat famílies, i els han dut aliments, regals i mostres d'una amistat tenaç, que no s'atura i no abandona. Les famílies han demanat el regal més valuós, que molts homes i moltes dones, en acabar la visita, han confiat a la pregària i a l'amor de la Comunitat: l'esperança que arribi aviat la pau.
