Guinea, amb 12 milions d'habitants, és un país de l'Àfrica occidental ric en recursos minerals: és el quart productor mundial de bauxita i disposa d'enormes reserves de ferro i d'or. Però sobretot, com en altres països africans, la seva riquesa és l'abundància de terra cultivable. Però aquests avantatges no es reflecteixen en les condicions de vida de la gran majoria de la població. Entre 2014 i 2016 Guinea també va patir la tragèdia del virus de l'Èbola amb milers de morts.
En un context ja molt incert va aparèixer a l'escena el covid-19. La difusió del virus, que va començar a la capital Conakry, va arribar ràpidament a totes les regions del país. El 27 de març les autoritats van declarar l'estat d'emergència sanitària i el tancament de les fronteres per a tothom, tant per entrar com per sortir. Es van tancar les escoles, els llocs d'oci i els llocs de culte. Es va declarar el toc de queda de 22.00 a 5.00. Molts no creuen en la pandèmia, diuen que és una invenció, i alguns es proposen com a curanderos i ofereixen remeis inspirats en la medicina tradicional. La gent està enfadada, el preu dels transports augmenta i, al seu torn, també els dels productes de primera necessitat. Poquíssima gent utilitza mascaretes.
La Comunitat de Sant’Egidio de Guinea, durant el confinament, ha organitzat reunions de sensibilització i informació sobre la difusió del virus i la seva prevenció. Ho fa també a través de la ràdio, mantenint la proximitat amb les persones més fràgils per fomentar una necessària responsabilitat col·lectiva.
En particular, a Mamou i Guéckédou, ciutats de l'interior declarades "zones vermelles", Sant'Egidio, sempre respectant les disposicions i prenent les precaucions necessàries, ha dut a terme repartiments de sabó, mascaretes i desinfectants entre els ancians, els presoners i les persones que viuen al carrer.
A Conakry, no deixen de dur ajuda als presos i a Dubreka el pou del centre DREAM, com la font del poble, reparteix aigua també a les persones del barri del costat que no tenen aigua.
