Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 6,35-40
Jesús els diu:
-Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. Tots els qui el Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
"Yo soy el pan de vida. El que venga a mí, no tendrá hambre, y el que crea en mí, no tendrá nunca sed." Jesús responde al hambre de salvación que se esconde en el corazón de las personas: hambre de sentido, hambre de una vida que no acaba con la muerte y conduzca a la felicidad plena. Pero Jesús constata con amargura que muchos, aunque veían los signos que hacía, no abrían su corazón para acoger su palabra. Sin embargo, no rechazaba a nadie: "Al que venga a mí, no lo echaré fuera". Basta un poco de disponibilidad por nuestra parte para que se produzca el milagro. ¿No había dicho otras veces a las multitudes que le seguían: "Venid a mí todos los que estáis cansados y agobiados, y yo os aliviaré"? Esta es la preocupación constante de Jesús. Y quiere que esta preocupación se repita a lo largo de los siglos a través de la Iglesia. Sí, la Iglesia, toda comunidad cristiana, debe sentir ante todo la pasión de salvar a todos los hombres. El papa Francisco nos recuerda esta pasión. Es urgente que nos dejemos apasionar cada vez más por la misma misión que llevó a Jesús a salir a las calles y plazas de su tiempo. Las palabras de Jesús recogidas en esta página del Evangelio nos muestran claramente cuál es la voluntad de Dios y cómo hacer que sea realidad en la Tierra: "Que todo el que vea al Hijo y crea en él, tenga vida eterna y que yo le resucite el último día". Es una promesa que se realiza en nosotros mismos cuando gastamos nuestra vida por el Señor y por los demás. Como hizo Jesús.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
