Butxa, el tràgic fracàs d'un món malalt de guerra. Article d'Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana

Butxa, el tràgic fracàs d'un món malalt de guerra. Article d'Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana

Síria, Iemen, Etiòpia, Moçambic, Mali, Burkina Faso: en tots els conflictes els soldats es deshumanitzen i els civils ho paguen amb la seva sang

Butxa, el tràgic fracàs d'un món malalt de guerra

Síria, Iemen, Etiòpia, Moçambic, Mali, Burkina Faso: en cada conflicte, els soldats es deshumanitzen i els civils ho paguen amb la seva sang

L'assassinat de civils a Butxa, Irpin i Borodianka per part de l'exèrcit rus i la violència contra la població revelen un altre aspecte bàrbar de la guerra d'Ucraïna. Això és la guerra, malauradament. Els soldats es deshumanitzen. 

La població paga un preu molt alt a Mariúpol i Karxuk. Morts per tot arreu, ruïnes,
bombardejos, instal·lacions sanitàries destruïdes, nens terroritzats... Ens preguntem quant de temps durarà. El fràgil pont de les negociacions a Istanbul, en el qual havíem dipositat moltes esperances, sembla ser cada vegada més inestable. Hi ha dos escenaris possibles més: la guerra total que implica, com han amenaçat els russos, l'ús d'armes nuclears en cas que la guerra arribi a territori rus (i seria realment l'apocalipsi); o, més probable, una lluita interminable en el territori d'Ucraïna entre les tropes de Moscou i Kíiv. 

Aquest escenari no és nou. Potser estem massa centrats en la guerra d'Ucraïna i oblidem altres situacions. A Síria, la guerra, en la qual els russos i molts altres països donen suport a Assad, duu onze anys oberta. El 60% de la població pateix fam. 12.000 nens han mort. Una generació creix en plena guerra, sovint sense escola. Només el 2% de la població està vacunada contra el covid. Més de 13 milions de persones han fugit de Síria o s'han hagut de desplaçar dins del país. Hi ha una altra Síria fora del país: 3,7 milions de refugiats a Turquia; 1,5 milions al Líban, que travessa una profunda crisi; 1,3 milions a Jordània. En el cas de Síria, ja no es parla de pau. La comunitat internacional i el propi govern d'Assad semblen haver acceptat passivament una guerra crònica. Mentrestant, unes 2.000 persones moren cada any com a conseqüència del conflicte. 

Ningú guanya ni perd: el poble mor i els països es desfan. Això és el que està succeint a Síria. Però també passa a l'estat independent més antic d'Àfrica: Etiòpia. La regió de Tigre està aïllada i pateix una crisi humanitària (s'han descobert massacres i operacions de neteja ètnica), mentre que els eritreus, els àfars i els amhares estan en tensió constant amb els tigrinyes. El govern d'Addis Abeba, contra el qual també lluiten els oromo, està intentant una àrdua reconstrucció nacional. I Addis Abeba és la seu de l'Organització per a la Unitat Africana. A més, els conflictes causats per guerrilles jihadistes es multipliquen a l'Àfrica: al nord de Moçambic (800.000 refugiats), a Mali, a Burkina Faso (on va ser segrestada una monja nord-americana de 84 anys).

Recordar els conflictes “oblidats” (i n'hi hauria d'altres, com el Iemen, per exemple) no significa redimensionar el drama ucraïnès, sinó demostrar que el món està malalt de guerra. Ens oblidem del drama afganès que tant ens va coplir (i pel qual vam treballar) l'estiu del 2021. Necessitem una visió global. Aquesta visió ha de provenir de la comunitat internacional i de l'ONU. El món necessita una organització que encarni l'existència del bé comú global, que se substancia sobretot en la pau. 

En aquest sentit, les paraules del papa Francesc sobre l'ONU són com una advertència severa: “En l'actual guerra d'Ucraïna, assistim a la impotència de l'Organització de les Nacions Unides”. I va afegir: “La lògica dominant és la de les estratègies dels estats més poderosos per fer valer els seus propis interessos ampliant la seva àrea d'influència econòmica, o la influència ideològica o la influència militar”. No obstant això, aquest món global necessita una institució que conciliï la política dels Estats individuals amb la realitat del destí comú, arrelada a la creixent interconnexió entre països. 

La pandèmia ho ha demostrat: tots estem a la mateixa barca.

 

Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 17/4/2022

[Traducció de la redacció]


[ Andrea Riccardi ]