“Qui rebaixa el valor d’una vida fràgil desvalora totes les vides”

“Qui rebaixa el valor d’una vida fràgil desvalora totes les vides”

La Comunitat de Sant’Egidio, davant el drama a les residències durant la crisi de la Covid-19, fa una crida a revertir una societat que deixa els ancians en la residualitat

La Comunitat de Sant’Egidio fa una crida internacional a favor de la vellesa. Sense ancians no hi ha futur és el títol d’un manifest en què es demana un canvi de model social en què no s’arraconi els ancians i en contra de la “cultura del descart” com demana el papa Francesc. De moment han firmat aquest manifest vin-i-una personalitats, entre les quals el fundador d’aquesta entitat catòlica dedicada als pobres, Andrea Riccardi, el filòsof alemany Jürgen Habermas; Romano Prodi, expresident del govern italià i de la Comissió Europea, o Manuel Castells, professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia Berkeley i ara ministre d’Universitats de l’Estat espanyol. El manifest està obert a tothom i es pot firmar a [email protected].

 
Què és aquest manifest?
El manifest surt per la iniciativa d’Andrea Riccardi a partir de la commoció per la mort de tants ancians a les residències d’Europa, i també una mica per fer un crit contra aquesta temptació de fer sorgir un model social perillós que fomenti una sanitat selectiva i que deixi la vida dels ancians en la residualitat. Aquest és un manifest que neix de veure el drama humà que s’ha vist a les residències i del deure de revertir la fragilitat estructural de la nostra societat.
Però si dieu que esteu en contra d’un model de sanitat selectiva és com si acuséssiu la sanitat de deixar morir els ancians?
No, no diem això. El que diem és que s’està obrint pas a la idea que es poden sacrificar unes vides en benefici d’altres. Només una dada: durant el confinament s’ha vist la incapacitat de les residències de salvaguardar la vida dels que són més febles.
Què proposa el manifest?
Nosaltres fem una crida a rehumanitzar les nostres societats i diem no a una sanitat selectiva, perquè la cultura del descart, com la va anomenar el papa Francesc, és privar els ancians d’aquest dret de ser considerats persones i relegar-los a ser un número. Hem de canviar la cultura del descart, que parteix d’un plantejament utilitarista.
És una visió molt pessimista.
La cultura de la institucionalització dels ancians, el que ha fet és isolar-los. Va néixer en un moment en què la majoria de la societat hi estava d’acord, perquè es va fer creure que els ancians molestaven. Es va viure una paradoxa: a mesura que augmentava l’esperança de vida, als ancians se’ls enviava el missatge que ja no eren útils. I això forma part de la cultura del descart. I això és el que hem de canviar perquè hem vist les seves fatals i inhumanes conseqüències.
Aleshores, no hauríem d’enviar els ancians a les residències?
La nostra proposta és enfortir una sanitat pública igual per a tothom i alhora també proposem un canvi de mentalitat i de model. Cal plantejar-se l’atenció als ancians perquè ens sembla que el model actual, basat en el seu aïllament, és un model equivocat i no ha funcionat. A més a més, no és sostenible i deixa els ancians sols. Hi ha enquestes que diuen que la majoria de catalans creuen que els ancians s’han de quedar a casa, però no és possible sense una política que doni ajuts i potenciï l’assistència domiciliària.
I què proposeu?
Creiem que fa falta una profunda reflexió, perquè els ancians volen estar a casa, i hi ha altres possibilitats: les convivències, el cohausing, els pisos tutelats, les cases família com la que fa poc hem inaugurat la Comunitat de Sant’Egidio a Ciutat Vella. Creiem que cal potenciar l’assistència domiciliària, i dintre aquesta assistència que hi hagi una integració d’atenció social i sanitària a escala territorial. Per què? Perquè per a una persona que és autosuficient o que té petits problemes de salut o de dependència, com són la majoria dels casos, no cal anar a una residència. Hi ha altres alternatives que són menys costoses i que segurament permeten viure més i millor.
Sense ancians no hi ha futur?
És evident. El que ha fet el coronavirus ha estat emportar-se tota la generació de persones que després de la guerra van reconstruir la nostra societat i van treballar per la democràcia. Aquesta generació ha marxat sense poder-se acomiadar, en molts casos sola, i sense l’afecte dels seus. I nosaltres tenim per aquesta generació un sentiment de deute i d’agraïment.
Quina és la idea fonamental del que voleu expressar amb el manifest?

És fonamental que el valor de la vida sigui igual per a tothom, fins i tot la d’una vida feble com la d’un ancià. Creiem que qui rebaixa el valor de la vida quan és fràgil i feble es prepara per desvalorar totes les vides, i aiLa Comunitat de Sant’Egidio fa una crida internacional a favor de la vellesa. Sense ancians no hi ha futur és el títol d’un manifest en què es demana un canvi de model social en què no s’arraconi els ancians i en contra de la “cultura del descart” com demana el papa Francesc. De moment han firmat aquest manifest vin-i-una personalitats, entre les quals el fundador d’aquesta entitat catòlica dedicada als pobres, Andrea Riccardi, el filòsof alemany Jürgen Habermas; Romano Prodi, expresident del govern italià i de la Comissió Europea, o Manuel Castells, professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia Berkeley i ara ministre d’Universitats de l’Estat espanyol. El manifest està obert a tothom i es pot firmar a [email protected].

Què és aquest manifest?

El manifest surt per la iniciativa d’Andrea Riccardi a partir de la commoció per la mort de tants ancians a les residències d’Europa, i també una mica per fer un crit contra aquesta temptació de fer sorgir un model social perillós que fomenti una sanitat selectiva i que deixi la vida dels ancians en la residualitat. Aquest és un manifest que neix de veure el drama humà que s’ha vist a les residències i del deure de revertir la fragilitat estructural de la nostra societat.

Però si dieu que esteu en contra d’un model de sanitat selectiva és com si acuséssiu la sanitat de deixar morir els ancians?

No, no diem això. El que diem és que s’està obrint pas a la idea que es poden sacrificar unes vides en benefici d’altres. Només una dada: durant el confinament s’ha vist la incapacitat de les residències de salvaguardar la vida dels que són més febles.

Què proposa el manifest?

Nosaltres fem una crida a rehumanitzar les nostres societats i diem no a una sanitat selectiva, perquè la cultura del descart, com la va anomenar el papa Francesc, és privar els ancians d’aquest dret de ser considerats persones i relegar-los a ser un número. Hem de canviar la cultura del descart, que parteix d’un plantejament utilitarista.

És una visió molt pessimista.

La cultura de la institucionalització dels ancians, el que ha fet és isolar-los. Va néixer en un moment en què la majoria de la societat hi estava d’acord, perquè es va fer creure que els ancians molestaven. Es va viure una paradoxa: a mesura que augmentava l’esperança de vida, als ancians se’ls enviava el missatge que ja no eren útils. I això forma part de la cultura del descart. I això és el que hem de canviar perquè hem vist les seves fatals i inhumanes conseqüències.

Aleshores, no hauríem d’enviar els ancians a les residències?

La nostra proposta és enfortir una sanitat pública igual per a tothom i alhora també proposem un canvi de mentalitat i de model. Cal plantejar-se l’atenció als ancians perquè ens sembla que el model actual, basat en el seu aïllament, és un model equivocat i no ha funcionat. A més a més, no és sostenible i deixa els ancians sols. Hi ha enquestes que diuen que la majoria de catalans creuen que els ancians s’han de quedar a casa, però no és possible sense una política que doni ajuts i potenciï l’assistència domiciliària.

I què proposeu?

Creiem que fa falta una profunda reflexió, perquè els ancians volen estar a casa, i hi ha altres possibilitats: les convivències, el cohousing, els pisos tutelats, les cases família com la que fa poc hem inaugurat la Comunitat de Sant’Egidio a Ciutat Vella. Creiem que cal potenciar l’assistència domiciliària, i dintre aquesta assistència que hi hagi una integració d’atenció social i sanitària a escala territorial. Per què? Perquè per a una persona que és autosuficient o que té petits problemes de salut o de dependència, com són la majoria dels casos, no cal anar a una residència. Hi ha altres alternatives que són menys costoses i que segurament permeten viure més i millor.

Sense ancians no hi ha futur?

És evident. El que ha fet el coronavirus ha estat emportar-se tota la generació de persones que després de la guerra van reconstruir la nostra societat i van treballar per la democràcia. Aquesta generació ha marxat sense poder-se acomiadar, en molts casos sola, i sense l’afecte dels seus. I nosaltres tenim per aquesta generació un sentiment de deute i d’agraïment.

Quina és la idea fonamental del que voleu expressar amb el manifest?

És fonamental que el valor de la vida sigui igual per a tothom, fins i tot la d’una vida feble com la d’un ancià. Creiem que qui rebaixa el valor de la vida quan és fràgil i feble es prepara per desvalorar totes les vides, i això no es pot acceptar.


[ Mireia Rourera ]