És dur d’escoltar, però és real. S’han deixat morir ancians, com si la Covid-19 fos una malaltia terminal. No s’ha prioritzat que anessin a l’hospital o que rebessin tractaments o respiradors.
És que estem perdent la humanitat? Salvem els nostres ancians, demà serem nosaltres! Cal escoltar la seva voluntat. Cal canviar la “cultura del descartament” i la nostra mentalitat.
Quedar-se a casa és el que volen. A casa, amb l’assistència domiciliària o una persona cuidadora, viuen més i millor. Cal invertir en assistència domiciliària, en sanitat a casa i fer possible que no hagin d’anar innecessàriament a la residència. I impulsar, com Sant’Egidio, models de co-housing, cases família o xarxes de solidaritat perquè puguin viure a casa sense sentir-se sols. No es tracta de buscar culpables per no canviar res, ni de maquillar una mica el mateix model. Escoltem els ancians què criden: “Volem quedar-nos a casa.” Ja ho deien abans de la pandèmia i no els vàrem escoltar, fem-ho ara.
[ Glòria Abad ]
