A l’inici de la pandèmia per la Covid-19, els joves de l’institut d’on soc professora em van demanar com podien ajudar els seus avis que estaven confinats. Vaig proposar-los que els truquessin sovint o els enviessin una carta. Alguns avis a la residència van morir a causa del virus. Els que eren a casa estan bé.
L’article de Joaquín Luna “Els encerts de Grècia i Portugal” (Internacional, 3/V/2020) esmentava alguns països on el nombre de morts ha sigut molt petit. En aquests països no és habitual portar els ancians a les residències. En la seva cultura no han integrat la idea d’isolar-los quan esdevenen dependents. La residència només és una solució d’emergència.
Crec que cal tenir el coratge de dir que el model de la institucionalització està equivocat. Sé que la Comunitat de Sant Egidi ha proposat potenciar l’assistència domiciliària, el cohousing o altres idees creatives. Fem-ho!
[ Ana Nadal Catalán ]
