El Fiyaz guarda el diploma de l'Escola d'Estiu de Sant'Egidio de l'estiu passat i l'ensenya amb orgull. Sabia que tornarien. Són amics que no s'obliden de tu.
I efectivament, just després de Nadal, mentre el vent fred arriba a les costes de Lesbos, on s'arrengleren les barraques de “Moria2”, els amics de Sant'Egidio tornen plens de regals i amistat.
Són una quinzena, romans i napolitans, que des de fa uns anys s'han convertit una mica en ciutadans d'aquesta illa grega, destinació de molts refugiats. Aquests dies reparteixen paquets d'aliments i mantes als refugiats de la ciutat, als del campament i al petit poblat gitano del turó. Per a cada nen, com ha de ser per Nadal, hi ha un regal: joguines i una caixa de dolços de Nadal. Entre els refugiats, alguns mostren la polsera de la pau, altres el diploma de l'escola d'estiu, i altres una foto que tenen al telèfon d'aquells amics que van venir durant l'estiu. Pregunten per l'un i per l'altre, com es fa a la família. I aquest és potser el regal més bonic: el de poder-se sentir més que amics, familiars.
Els mateixos dies, un altre grup de Sant'Egidio format per una vintena de Joves per la Pau italians i alemanys són a Atenes. Allà també, al campament d'Eleonas, els nens són el centre d'atenció: per a ells cada dia fan festa en una escola propera al campament que els acull, mentre reparteixen menjar a les famílies.
Són afganesos, sirians, iraquians, sudanesos, somalis i congolesos. També a Atenes, el logotip de la Comunitat és un signe que significa amistat, protecció i esperança. Grans i petits el reconeixen. El boca a boca fa la resta, i centenars de persones participen aquests dies en aquesta “missió hivernal” de solidaritat.
.jpg)