Just quan semblava que la vida tornava a la normalitat, amb la represa d'algunes activitats presencials i amb uns hàbits encara tímids al món exterior, amb la nova onada de contagis les presons han tornat a tancar, amb la càrrega de l'aïllament, la solitud i el temor per la salut dels éssers estimats. Just per Nadal, quan la separació se sent encara més dolorosa.
Per això la Comunitat de Sant'Egidio va pensar en un gest de proximitat que pogués arribar al nombre més elevat possible d'interns: hem aconseguit arribar a 12.000 del total de 54.000. Més d'un de cada 5 presos ha rebut un obsequi i més de 3500 un àpat amb plats típics d'aquestes festes a les presons de Lazio, Abruzzo, Ligúria, Piemont, Sicília, Toscana, Umbría i Campània.
La presó és un lloc de marginalitat extrema, però no pot ni ha de ser una illa on ningú no hi entri; és una perifèria més enllà de la perifèria, plena de perifèrics esperant ser visitats i acollits.
Què desitgem per al proper any? Certament una reducció de l'ús de la presó a favor de mesures alternatives, seguint la tendència dels darrers anys que ha vist un augment en el nombre dels qui compleixen la condemna amb mesures alternatives a la presó. La Comunitat de Sant'Egidio està compromesa amb l'acollida i el suport a les famílies, perquè tothom pugui tenir una nova oportunitat de superar l'error i no caure en l'estigma, que moltes vegades tanca en una gàbia als qui tindrien dret a començar novament la seva vida.
Es tracta, doncs, d'un compromís cultural d'ampli abast, que orienta els qui han passat per la presó a la reintegració plena en una societat oberta.
