Escriure a un condemnat: un gest antic i pobre que es transforma en un fil de vida. Stefania Tallei en parla a la Ràdio Vaticana

La correspondència és una eina antiga i pobra que marca la diferència a la vida dels presos d'aquí i dels que estan lluny. Es converteixen en un fil de vida important per als condemnats a mort, que viuen esperant que els commutin la pena o que executin la condemna. Escriure a un presoner del corredor de la mort és un gest voluntari i gratuït que molta gent fa amb la Comunitat de Sant’Egidio.

A les seves cartes, els presos demanen amistat, que no els oblidin i poder mantenir un lligam amb la societat; demanen ajuda, demanen roba, demanen documents. La relació epistolar amb la Comunitat de Sant’Egidio és un canal que crea un espai lliure; dona valor al temps; permet l'expressió d'un mateix, la creativitat; estableix una connexió amb el món.

Alguns milers de condemnats a mort reben el consol de l'amistat a través d'una xarxa que va sorgir per la proposta llançada des del web de Sant'Egidio  Escriure a un condemnat a mort. En aquesta pàgina pots oferir la teva disponibilitat a participar-hi.

A l'entrevista de Ràdio Vaticana, Stefania Tallei parla de la correspondència de la Comunitat amb els presos i amb els condemnats a mort.