També a Alemanya, la Covid ha agreujat les condicions de les persones sense llar. La resposta de Sant'Egidio passa pel menjador de Schwabing, al cor de Munic

Un dinar al parc del castell de l'Acadèmia Catòlica, música i ambient festiu. Així, i complint la normativa sanitària vigent a Alemanya, s'han reunit els amics del  menjador de Sant'Egidio al barri de Schwabing, al cor de Munic.

Durant els llargs mesos de restriccions i confinament, el menjador de Sant'Egidio a Munic mai ha tancat. Ha pogut dur a terme la seva imprescindible tasca, i cada cop ha rebut més persones, majoritàriament sense sostre i ancians sols. Des de febrer de 2020, el menjador obre un dia més i serveix 600 àpats complets cada setmana, amb menjar calent, fruites, begudes i dolços. Des de la obligatorietat de la màscara, a tots els assistents se'ls ha ofert una nova cada vegada, del tipus FFP2.

Al menjador s'hi reben diverses demandes d'ajuda. N'hi ha que s'han salvat d'haver de dormir al carrer. A molts se'ls va ajudar a registrar-se per la vacunació.

Des de l'inici de la pandèmia, més del 50% dels que van al menjador són persones sense llar. Viuen al carrer, en albergs d'emergència i es guanyen la vida pidolant. En els últims temps, cada vegada més joves de l'Europa de l'Est busquen feina a Munic per mantenir les seves famílies al país d'origen. Per enviar tots els diners a casa, se sacrifiquen i viuen en llocs improvisats, per no pagar un lloguer car.

Cada any 20.000 persones sol·liciten habitatges socials, però només hi ha disponibles 3.000 apartaments. Aquells que no troben un apartament busquen hospitalitat en estructures per a persones sense llar, molts d'ells són refugiats.

Al menjador es lluita contra la solitud, un compromís que va de la mà de l'oferta de menjar. Per a molts ancians és un gran suport trobar cares amistoses, tenir un punt de trobada durant la setmana. Un menjar acuradament preparat els ajuda a estalviar diners, per poder pagar després les factures amb les seves pensions baixes. Una festa, amb ancians i vagabunds, i amics de la Comunitat de Sant'Egidio, ha estat un esdeveniment esperat i espontani. El vincle entre ells s'ha fet més estret durant la pandèmia, i ha fet encara més evident, com va dir el Papa Francesc, que ningú se salva sol.