Durant aquest període, a causa de la pandèmia de Covid-19, s'estima que 188 països han tancat escoles en tot el seu territori i al voltant de 1.500 milions d'estudiants han deixat d'anar a l'escola. És una imatge alarmant. En el futur, fins i tot es podrien qüestionar els avenços aconseguits durant aquests anys en quant a l'escolarització dels nens, especialment a Àfrica i Àsia.
Nacions Unides ha donat l'alarma a nivell mundial. El secretari general de l'ONU, Antònio Guterres, ha escrit a l'Informe “COVID-19: impacte en la infància”, publicat el 15 d'abril de 2020: “Mentre la pandèmia de COVID-19 s'està estenent per tot el món, estem presenciant un escenari alarmant. Els membres més pobres i vulnerables de la societat són els més afectats, tant per la pandèmia com per la resposta a aquesta. Estic particularment preocupat pel benestar dels nens de tot el món. Afortunadament, fins ara els nens s'han lliurat en gran mesura dels símptomes més greus de la malaltia. Però les seves vides han estat totalment trastocades. Faig una crida a les famílies de tot el món i als líders a tots els nivells: protegim els nostres fills”.
Amb aquest missatge, el Secretari General de Nacions Unides fa una crida a prendre mesures a favor de la infància al món. Cada país afronta l'emergència de manera diferent, però cada estat ha d'assegurar que ningú quedi enrere. La manca de preparació, la manca de mitjans i altres desigualtats no han d'augmentar encara més la separació entre rics i pobres.
A Itàlia, no tots els nens i nenes tenen la mateixa oportunitat de connectar-se a Internet per rebre classes a distància. Segons dades de l'Istat, el 12,3% dels nens entre 6 i 17 anys (850.000 en termes absoluts) no tenen ordinador o tauleta a casa. La meitat d'ells viuen al sud del país, on el problema afecta gairebé el 20% dels nens. A més, el 57% dels qui tenen un dispositiu electrònic, han de compartir-lo.
Les famílies sense recursos informàtics (o amb una disponibilitat insuficient de gigabytes per realitzar totes les activitats online necessàries) també són aquelles en què els adults no tenen les habilitats necessàries per acompanyar els seus fills, especialment els més petits, en aquesta forma d'aprendre . La situació creada pel COVID-19, de fet, ha posat els nens més fràgils al marge del sistema escolar, particularment aquells que més necessiten anar a l'escola de forma presencial.
Hi ha massa nens que corren el risc de quedar-se enrere en "l’educació digital". Pensem en els nens amb situacions familiars difícils, per als quals l'escola és un moment de serenitat, així com l'única porta d'entrada a l'educació i el coneixement; pensem en els nens d'origen estranger, nous europeus, i els seus pares que no poden donar-los l'ajuda que els agradaria; pensem en els nens rom i les seves famílies, que havien començat o bé s'havien convençut a sí mateixos de la importància d'anar a l'escola.
Per garantir que cap nen es quedi enrere, la Comunitat de Sant'Egidio, a través de les Escoles de la Pau de tota Roma, ha creat una xarxa de suport escolar online i de sales d'estudi amb ordinadors on és possible posar remei a aquesta segregació.
Centenars de joves de Roma participen en aquesta xarxa de suport escolar online. Tots els vespres, els petits reben una vídeotrucada del seu "amic gran" que els explica els seus deures, els ajuda a fer-los i també els assigna exercicis de recuperació, que realitzen junts. Quan no hi ha deures, es realitzen activitats sobre el tema de l'ecologia o la convivència, tal com es faria a l'Escola de la Pau. Aquests moments són importants perquè els nens i nenes també puguin sentir-se acompanyats i tranquils sobre les pors relacionades amb la pandèmia i la crisi econòmica que aquesta està generant.
Les sales d'estudi amb ordinadors estan en els barris perifèrics de Roma, on pares i fills poden buscar informació i rebre ajuda per utilitzar plataformes digitals, connectar-se al registre electrònic per descarregar el material didàctic i carregar els deures, o bé per completar i enviar els formularis de sol·licitud d'equips informàtics. També és possible imprimir els deures que se'ls assignen i que moltes famílies, amb les botigues tancades, no poden imprimir. Gràcies a aquesta xarxa de suport, molts nens "invisibles" han estat "tornats" a l'escola.
Molts anys després, la reflexió dels “nois de Don Milani” segueix sent vàlida i actual per parlar dels nens i nenes que la institució educativa no pot arribar a incloure: “Si aquests es perden, l'escola ja no és escola. És un hospital que tracta als sans i rebutja als malalts. Es converteix en una eina de diferenciació cada vegada més irreparable”. Molts joves voluntaris de les Escoles de la Pau estan treballant amb passió i creativitat perquè ningú quedi enrere o, el que és encara pitjor, es perdi.
