Share On

XIII del temps ordinari
Memòria dels primers màrtirs de l'Església de Roma durant la persecució de Neró.


Primera Lectura

1r Reis 19,16.19-21

Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d'Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d'Abel-Meholà, com a profeta successor teu. Elies se'n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt. Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d'Elies i li digué:
-Deixa'm anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré.
Elies li va respondre:
-Vés! Torna-te'n! A què t'obligo jo?
Eliseu se'n tornà de darrere d'Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després va seguir Elies i es quedà al seu servei.

Salm responsorial

Salm 15 (16)

Antífona

Senyor, tu ets el meu únic bé.

- Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi.

- Dic al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.»

- Als sants que hi ha a la terra, gent forta,
va tot el meu amor.

- Però que multipliquin les penes
els qui van darrere els falsos déus;

- jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.

- Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió.

- La part que m’ha tocat és deliciosa,
m’encisa la meva heretat.

- Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.

- Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

- El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:

- no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.

= M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: †
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.

Segona Lectura

Gàlates 5,1.13-18

Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l'esclavatge!
Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. Perquè els desigs terrenals són contraris a l'Esperit, i l'Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. Però si us deixeu guiar per l'Esperit no esteu sota la Llei.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 9,51-62

Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a Jerusalem.
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
-Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
Però Jesús es girà i els va renyar. I se n'anaren en un altre poble.
(Mt 8,19-22)
Mentre feien camí, un li digué:
-Et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respongué:
-Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.
A un altre li digué:
-Segueix-me.
Ell respongué:
-Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús li contestà:
-Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
Un altre li digué:
-Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.
Jesús li va respondre:
-Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El passatge de l'Evangeli ens presenta Jesús en un moment de canvi en la seva vida. L'evangelista escriu que s'acostaven els dies "en què Jesús havia de ser endut al cel". I Jesús davant d'aquesta imminència resolgué de "fer camí cap a Jerusalem" (literalment "afirmà la seva voluntat d'anar a Jerusalem"). A continuació l'evangelista relata els primers episodis d'aquest viatge. El primer explica la reacció de dos deixebles que voldrien destruir un poble de samaritans perquè no ha volgut acollir el Senyor i els seus deixebles. Però Jesús es gira, volent dir que d'aquesta manera no és possible anar endavant, i els renya. L'Evangeli és aliè a tota lògica violenta. Seguir l'Evangeli vol dir acollir el mantell de Jesús, és a dir, el seu esperit en la nostra vida i caminar endavant. En aquest passatge evangèlic, l'evangelista repeteix fins a tres vegades la invitació al seguiment. El deixeble és aquell que segueix portant sobre les seves espatlles el mantell rebut del Senyor.
Així doncs, mentre feien camí, a un que li va dir: "Et seguiré arreu on vagis",
Jesús li va respondre: "Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap". El seguiment de Jesús no és el resultat d'un impuls personal, ves a saber si per a adquirir algun privilegi. El Fill de l'home no té casa estable, però busca a tot arreu un lloc que l'aculli. A través de les paradoxes del funeral del pare i del comiat a la família, negats al deixeble, Jesús afirma la primacia del Regne. No és que Jesús vulgui impedir actes de pietat i d'humanitat. Ben al contrari. El que vol és afirmar amb claredat la primacia absoluta de l'Evangeli en la nostra vida. I no és una pretensió del més fort. Sovint, l'equilibri en els judicis amaga el menyspreu dels febles per salvar la distància, per evitar la seva participació. Jesús sap prou bé que no hi ha compassió sense el seu amor, no hi ha llibertat fora del seu viatge cap a Jerusalem: o som lliures amb ell, o esclaus dels amos d'aquest món i, sovint, el primer amo és el nostre ego. Jesús ens vol lliures. Per això ens demana que renunciem a viure per nosaltres mateixos per unir la nostra existència a la causa del Regne dels cels.