Pregària per l’Església

Share On


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Gènesi 16,1-12.15-16

Sarai, la muller d'Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar. Sarai digué a Abram:
-Mira, el Senyor m'ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.
Abram va acceptar la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia. Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Però quan ella s'adonà que esperava un fill, ja no va respectar més la seva mestressa. Sarai va protestar al seu marit:
-Tu ets el responsable d'aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!
Abram li va respondre:
-L'esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé.
Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagué de fugir. L'àngel del Senyor la va trobar al desert, vora un pou d'aigua que hi ha al camí de Xur, i li preguntà:
-Agar, esclava de Sarai, d'on véns i on vas?
Ella respongué:
-Fujo de la meva mestressa Sarai.
L'àngel del Senyor li va manar:
-Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.
I l'àngel del Senyor va afegir:
-Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la.
Li digué encara:
-Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans.
Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d'Ismael. Abram tenia vuitanta-sis anys quan Agar li va infantar Ismael.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La Bíblia no amaga les dificultats i els problemes de la vida. Però Déu mai no deixa ningú abandonat, la seva mirada va més enllà dels nostres límits habituals, que ens donen tanta seguretat. Ens trobem amb una història que enfronta dues dones, Sarai i Agar, que competeixen d'alguna manera per la promesa i la benedicció que Déu va fer a Abraham. Déu no deixa de protegir a cap de les dues, i mai no nega la seva protecció al feble. I intervé directament en aquesta història ajudant a Sarai i beneint Agar i la seva descendència. Agar, humiliada per Sara es desespera i fuig. Tanmateix, enmig del desemparament, s'obre a la visió de Déu i experimenta la seva compassió. Déu envia el seu àngel a consolar-la i a donar-li una nova esperança. El Senyor no abandona mai a ningú que a ell es dirigeix. Canta el salmista: "Si mai m'abandonessin pare i mare, el Senyor em recolliria" (Sl 27,10). Agar té el seu fill i d'acord amb la indicació de l'àngel li posa el nom d'Ismael que significa "el Senyor ha escoltat les teves penes". La tradició islàmica veu en la història del naixement d'Ismael el fill de la promesa. La tensió que avui sembla que es manifesti violenta vers el món islàmic no ens ha de fer oblidar les arrels comunes des d'Abraham.