LA PREGÀRIA CADA DIA

XXXIII del tiempo ordinario
Fiesta de los pobres.

Primera Lectura

Daniel 12,1-3

""En aquell temps s'alçarà Miquel, el gran àngel que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n'hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre. Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l'oprobi, per a la reprovació eterna. Els qui tinguin saviesa resplendiran com la llum del firmament, els qui n'hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.

Salm responsorial

Salm 15 (16)

Antífona

Senyor, tu ets el meu únic bé.

? Guarda'm, Déu meu,
en tu trobo refugi.

? Dic al Senyor: ?Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.?

? Als sants que hi ha a la terra, gent forta,
va tot el meu amor.

? Però que multipliquin les penes
els qui van darrere els falsos déus;

? jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.

? Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m'has triat la possessió.

? La part que m'ha tocat és deliciosa,
m'encisa la meva heretat.

? Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.

? Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

? El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:

? no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.

= M'ensenyaràs el camí que duu a la vida: †
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.

Segona Lectura

Hebreus 10,11-14.18

Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d'esborrar els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir un únic sacrifici pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus. Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 13,24-32

"Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
"Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
"Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
"D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El Evangelio recuerda que el "Hijo del hombre" no viene en medio del cansancio de nuestras costumbres ni entra a formar parte de la evolución natural de las cosas. Cuando venga, traerá un cambio radical tanto en la vida de los hombres como en la misma creación. Para expresar esta transformación profunda Jesús retoma el lenguaje típico de la tradición apocalíptica que entonces estaba muy difundida y habla de acontecimientos cósmicos que trastornan el orden de la naturaleza. Jesús habla de los últimos días, pero dice también que aquellos sucesos tendrán lugar en "esta generación". El "día del Señor", prefigurado por Daniel y por los demás profetas, irrumpe en cada generación, e incluso en cada día de la historia. Jesús dice: "Sabed que él está cerca, a las puertas". Las Escrituras utilizan otras veces esta misma expresión para animar a los creyentes a estar dispuestos a acoger al Señor que pasa. "Ten en cuenta que estoy a la puerta y voy a llamar; y, si alguno oye mi voz y me abre, entraré en su casa y cenaremos juntos los dos" (Ap 3,20). Cada día el Señor está a las puertas de nuestra vida y llama. Y hoy, domingo en el que la Iglesia recuerda a los pobres, recordamos que Jesús está siempre en nuestra puerta porque está en la carne de quien pasa hambre, del extranjero, del enfermo, del prisionero. Es aquel Lázaro cubierto de llagas que hoy espera a alguien que decida acogerlo, y de esa decisión depende el juicio de Dios que quiere transformar el tiempo que estamos viviendo.
El papa Francisco quiso que el domingo antes de la fiesta de Cristo Rey estuviera dedicado a la fiesta de los pobres. Todas las iglesias están invitadas a abrir las puertas a los pobres. Él mismo lo hacen en San Pedro. Y al finalizar la liturgia, les invita a comer. Con esta fiesta de los pobres se comprende mejor lo que en el Evangelio se repite acerca del reino en el que Cristo es rey. No hay más que leer la primera de las bienaventuranzas: "Bienaventurados los pobres de espíritu, porque de ellos es el reino de los cielos". Y también: el reino de los cielos es como un banquete que prepara el Señor y al que son invitados los pobres. Este es el reino en el que Jesús manda o, mejor dicho, sirve. Me viene a la cabeza la comida de Navidad que se hace cada año en la basílica de Santa María de Trastevere de Roma y en muchos otros lugares del mundo. Es un acto que no se olvida. Que no hay que olvidar. La lección es clara: existe un vínculo entre el altar de la eucaristía y la mesa de los pobres. Dos altares inseparables, dos cultos indisociables. Asistimos al milagro de una amistad extraordinaria entre los discípulos de Jesús y los pobres, que también son amigos de Jesús. Es la imagen de aquella fraternidad universal que el Evangelio vino a hacer realidad, una fraternidad que no tiene barreras ni fronteras.