LA PREGÀRIA CADA DIA

XXVII del tiempo ordinario

Primera Lectura

Gènesi 2,18-24

Llavors el Senyor-Déu es digué: "No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat."
El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home.
L'home exclamà:
-Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn.

Salm responsorial

Salm 127 (128)

Antífona

Feliç tu, fidel del Senyor.

? Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.

? Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

? La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;

? els teus fills seran com plançons d'olivera
al voltant de la taula.

? És així com serà beneït
l'home fidel al Senyor.

? Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

? Que puguis veure els fills dels teus fills.
Pau a Israel!

Segona Lectura

Hebreus 2,9-11

però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.
Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el capdavanter de la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-los germans,

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 10,2-16

Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:
-Què us va ordenar Moisès?
Li respongueren:
-Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.
Jesús els digué:
-Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.
Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu:
-El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
-Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.
I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Yo os aseguro: el que no reciba el reino de Dios como un niño, no entrará en él." El secreto del reino de los cielos consiste en acoger a los pequeños y en hacerse pequeño. Muchas veces pensamos que el reino está lejos, en un hipotético futuro, pero en realidad vemos un pedazo del reino de los cielos cada vez que acogemos a un pequeño, a un niño, a un pobre. Y eso es lo que quiere Dios para el hombre desde el inicio: "No es bueno que el hombre esté solo". El hombre no está hecho para la soledad, sino para el amor; comprendemos el sentido que tiene nuestra vida solo cuando estamos juntos, cuando salimos de nosotros mismos, cuando concebimos nuestra vida con los demás, cuando seguimos el exigente camino del amor. No obstante, hoy en día, por desgracia, la vida de los hombres se caracteriza por una gran soledad. Una mentalidad individualista y materialista endurece el corazón y hace que "repudiemos" a los demás. Así se construye la triste historia de soledad y de poco amor que genera aquella cultura del descarte que desecha una gran parte de vida y de humanidad. El mal divide y dispersa a los hombres, hace que justifiquen repudiar al otro y al final les lleva a pensar que vivir solos y vivir cada uno por su cuenta es posible y es mejor. Así llegan a repudiar a la esposa (o al esposo), o pueden repudiar y expulsar a quienes se convierten en un peso o en un problema, como los extranjeros. Jesús les recuerda a los fariseos y nos recuerda a cada uno de nosotros que nunca somos felices solos. Dios une y el hombre no debe separar. Jesús no condena a nadie sino que enseña a los hombres que en el amor se manifiesta el mundo tal como Dios lo quiso, se manifiesta el sueño de Dios para cada uno de nosotros y para este mundo aún dividido por guerras y conflictos. ?Pero cuál es el secreto? Poner a los pequeños en el centro, acoger a los pobres, a los que no pueden sobrevivir solos. Por eso Jesús se indigna con sus discípulos que echaban a los niños. El reino de Dios es de los que son como ellos, afirma Jesús. Jesús es el primero de los pequeños, y en realidad todos nosotros necesitamos amor, pero no lo comprendemos hasta que no nos ponemos a amar y a acoger. Acoger a los pequeños renueva nuestro corazón envejecido y cerrado. El reino de Dios es de los que son como los pequeños y, por tanto, los que no son como ellos quedan excluidos del reino. ¡Cuántas energías, tiempo e ideas dedicamos a intentar ser autosuficientes y prescindir de los demás para hacernos valer a nosotros! Pero si no os volvéis como niños no entraréis en el reino de los cielos.