Comparteix-Ho

Memòria de tots els Sants
Festa de tots els sants
Memòria de tots els Sants, els noms dels quals estan escrits al cel. En comunió amb ells, ens adrecem al Senyor reconeixent que som fills seus.


Primera Lectura

Apocalipsi 7,2-4.9-14

Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:
-No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel: Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. I proclamaven amb veu forta:
-La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.
I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu dient:
-Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
-Aquests que porten vestits blancs, qui són i d'on vénen?
Jo li vaig respondre:
-Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
-Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs.

Salm responsorial

Salm 23 (24)

Antífona

Oh Senyor, ets el rei de la glòria.

- És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.

- Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.

- Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?

= El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, †
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d’enganyar.

- Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.

- Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.

= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.

= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria!

= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor de l’univers,
ell és el rei de la glòria.

Segona Lectura

1a Joan 3,1-3

Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,1-12

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
-Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
"Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
"Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
"Feliços els compassius, perquè seran compadits.
"Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
"Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
"Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Avui és la festa de tots els sants. L'Apocalipsi ens la fa contemplar: "vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans". Són homes i dones de totes les nacions i de tots els pobles, tots diferents per les seves històries i el lloc al qual pertanyen, però tots han acceptat la misericòrdia de Déu i han perseverat en el camí de l'Evangeli. És un poble gran, il·limitat, que ara viu a la Casa del Pare, una casa amb moltes estances, on Jesús ressuscitat ha arribat per preparar-hi un lloc per a tots. No és un poble separat de nosaltres en un món llunyà i inaccessible. Aquesta festa ens ajuda a comprendre que la santedat no comença després de la mort, sinó abans, quan hem entrat a formar part de la familia Dei, quan hem estat "separats" ("sant" vol dir això) del destí de pecat i de mort, i som partícips del poble sant de Déu. L'apòstol Joan, en la seva primera carta, recorda als deixebles, sovint desmemoriats, aquest do tan extraordinari que han rebut gratuïtament del Senyor: "Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som!... Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem".
Nosaltres som des d'ara fills de Déu, precisament perquè hem estat acollits en el seu poble, perquè hem estat generats per aquesta Mare que continua inclinant-se amorosament i amb paciència per conduir-nos cap amunt, cap al cel, cap al poble sant que està davant el Senyor. L'Església ens acompanya cada dia pels camins de la misericòrdia, ens reuneix ininterrompudament per a la pregària als molts llocs repartits pel món i ens fa mirar en direcció al cel de Déu, fent-nos gaudir ja des d'avui del que serem demà. La santedat no és un camí privat, no és una recompensa als èxits ni al mèrit personal, no és un camí individual.
Contemplant el rostre de l'Església encara pelegrina a la terra però que ja té molts fills al cel, veiem els rostres dels germans i germanes que ens han estat donats, ens trobem amb la mirada dels pobres i dels febles als quals el Senyor ens demana estimar i servir com germans i germanes. Sí, aquesta Mare (l'Església) i els pobres són el rostre visible a la terra d'aquest poble sant que ja ha arribat al cel. En aquesta visió inscrivim els nostres pensaments, les nostres accions, les nostres opcions, els nostres projectes, perquè aquest és el poble sant de Déu. Caminar amb aquest poble significa caminar pel camí de la santedat. No és sant qui no peca mai. No és sant qui es pensa ser just. És sant qui no deixa d'estar amb aquesta mare donant testimoni de l'amor, treballant per la justícia i la pau, mirant amb ulls misericordiosos i compassius els pobres i els febles. És sant el pecador que s'inclina davant el Senyor i plora pel seu pecat. Per això, tots podem ser sants. Nosaltres, pecadors, som santificats quan ens deixem estimar per aquesta Mare.