Comparteix-Ho

XXVI del temps ordinari
XXVI del temps ordinari


Primera Lectura

Ezequiel 18,25-28

"Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra? Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà.

Salm responsorial

Salm 24 (25)

Antífona

Recorda’t, Senyor, del teu amor.

= A tu, Senyor, elevo la meva ànima. †
Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany;
que els enemics no triomfin sobre mi.

- Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany,
se l’enduran els qui t’abandonen per no res.

- Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.

= Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me, †
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.

- Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.

- No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove;

- recorda’t de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor.

- El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.

- Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.

- El camí del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d’aliança.

- Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.

- Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.

- Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.

- El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.

- Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.

- Gira’t, apiada’t de mi,
que em trobo sol i desvalgut.

- Eixampla el meu cor oprimit,
treu-me de la meva aflicció.

- Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat;
lleva’m tots els meus pecats.

- Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.

- Guarda la meva vida i allibera’m;
espero en tu, que no m’endugui un desengany.

- La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança.

- Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l’afligeixen.

Segona Lectura

Filipencs 2,1-11

Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d'encoratjament, de consol en l'amor, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i compassiu, us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:
Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no res:
prengué la condició de servent
i es féu semblant als homes.
Essent humà el seu aspecte,
s'abaixà
i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el nom de Jesús
tothom s'agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 21,28-32

"Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
"-Fill, vés avui a treballar a la vinya.
"Ell li va respondre:
"-No hi vull anar.
"Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
"-De seguida, senyor.
"Però no hi va anar.
"Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
-El primer.
Jesús els diu:
-En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.
(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu", diu Jesús als fariseus que l'escoltaven al temple. Però, ¿quina reprovació els fa Jesús als fariseus? Doncs remarca la distància que hi ha entre el seu "dir" i el seu "fer". I ho exemplifica narrant una paràbola molt breu. Un home tenia dos fills; a tots dos els demana d'anar a treballar a la seva vinya. El primer d'ells de seguida va dir que sí, però no hi va anar. El segon, en canvi, d'entrada es va negar a anar-hi, però després se'n va penedir i hi va anar. Llavors, Jesús pregunta als fariseus: "Quin d'aquests dos va fer la voluntat del Pare?" Ells no poden respondre d'altra manera que dient: "el segon". Moltes vegades en l'Evangeli es repeteix l'exhortació que les paraules no són suficients, que el que compta és "fer la voluntat de Déu". Les paraules soles no salven, cal posar-les en pràctica. L'exemple del segon fill de la paràbola és il·luminador: aquest no compleix la voluntat del Pare amb les seves paraules, que són del tot contradictòries, sinó amb els fets.
El primer es considera fill i es fa enrere perquè considera que la vinya també és seva, el segon, en canvi, anomena el pare "Senyor", però es considera un foraster. Diu Jesús: "No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel" (Mt 7,21).
Jesús sap que un pecador sempre pot canviar, mentre aquell que es considera just rep amb dificultat la crida a la conversió. L'exemple el treu del fet d'escoltar o no escoltar la predicació del Baptista: els fariseus l'han rebutjada mentre els pecadors es converteixen. Aquests, de fet, no s'acontenten amb escoltar, sinó que pregunten: "Així, doncs, què hem de fer?" (Lc 3,10-14), i posen en pràctica tot el que els ha dit el predicador. L'exemple de Francesc d'Assis, la festa del qual celebrarem aviat, és del tot oposat a la religiositat farisaica. Ell va ser deixeble en el més ampli sentit de la paraula: va escoltar l'Evangeli i el va portar a la pràctica al peu de la lletra. No, no va ser un heroi. Va ser un home que es va deixar estimar pel Senyor fins al més profund de si mateix i per això el va seguir sense posar cap resistència. Ho va deixar tot perquè n'havia trobat un que l'estimava més que ell mateix. En realitat és així també per nosaltres. Jesús ens ha estimat més que nosaltres mateixos. Francesc d'Assis el va reconèixer. A nosaltres ens és difícil, perquè els nostres ulls són plens de nosaltres mateixos i dels nostres problemes. Dirigim la nostra mirada al Senyor i deixem-nos estimar per ell.