Comparteix-Ho

XXV del temps ordinari
XXV del temps ordinari


Primera Lectura

Isaïes 55,6-9

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que és a prop.
Que l'injust abandoni el mal camí,
i el malèfic, les seves intencions!
Que tornin al Senyor, que és compassiu,
al nostre Déu, tan generós a perdonar.
"Les meves intencions no són les vostres,
i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
les vostres intencions de les meves,
com el cel és lluny de la terra.

Salm responsorial

Salm 144 (145)

Antífona

Lloem el teu nom, Senyor, per sempre més.

- T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.

- Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.

- El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

- Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.

- Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.

- Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.

- Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

- El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

- El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

- Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.

- Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.

- Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.

- El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.

- Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.

- Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.

- Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

- Són camins de bondat, els del Senyor;
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

- Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.

- El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

= Que els meus llavis lloïn el Senyor, †
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Segona Lectura

Filipencs 1,20-27

Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m'és un guany; però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. Estic agafat per dos costats: d'una banda, tinc el desig d'anar-me'n i d'estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però, d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Convençut d'això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió per a gloriar-vos de mi en Jesucrist.
Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l'evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l'evangeli,

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 20,1-16

"Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:
"-Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
"Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:
"-Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
"Ells li responen:
"-És que ningú no ens ha llogat.
"Els diu:
"-Aneu també vosaltres a la meva vinya.
"Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:
"-Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
"Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari i deien:
"-Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
"L'amo va respondre a un d'aquests:
"-Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?
"Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.
(Mc 10,32-34; Lc 18,31-34)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Llegim en el llibre d'Isaïes: "Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra". L'amor de Déu és molt més gran que el nostre. Només si ens confrontem amb el seu pensament i els seus camins, si reconeixem el poc que som i ens conformem a ell, ens trobem nosaltres mateixos. Jesús és diferent de la mentalitat del món. Aquest és el sentit de la paràbola dels treballadors de la darrera hora, contada per Mateu, que suscita perplexitat en els oients de Jesús perquè el gest de l'amo de la vinya és del tot allunyat de la simple justícia salarial, donat que paga el mateix als que han treballat tota la jornada i als que han treballat només una hora. La paràbola es desenvolupa al voltant de la iniciativa d'un empresari agrícola, que tot el dia està preocupat per trobar treballadors per a la seva vinya Aquell dia surt de casa fins a cinc vegades. Va a la plaça a trenc d'alba i pacta amb els primers treballadors un denari per la feina. Surt una altra vegada a les nou del matí, després al migdia, a les tres i finalment a les cinc. La resposta que donen els darrers treballadors a la seva invitació: "És que ningú no ens ha llogat", fa pensar en molts, joves i menys joves, desocupats, no només o no tant en el treball remunerat, com en el treball per construir una vida solidària. Arribat el vespre, continua la paràbola, l'amo comença a pagar els jornals. Els últims reben un denari cadascú. Els primers, en veure-ho, pensen que ells en rebran més. És lògic pensar-ho, potser també és just. La sorpresa de veure's tractats com els darrers, els porta a parlar malament de l'amo: "això no és just" són temptats de dir. I de fet els oïdors de la paràbola (potser també nosaltres) són portats a compartir aquests sentiments. Però aquí rau precisament la distància entre el cel i la terra.
Jesús no pretén impartir una lliçó de justícia social, vol mostrar la manera de fer del Pare, la seva misericòrdia, que supera la manera habitual de pensar dels homes. Aquesta extraordinària misericòrdia porta a la murmuració i a l'escàndol. No és que Déu distribueixi per caprici la seva recompensa, donant a uns més i als altres menys. Déu no fa cap injustícia a ningú i no és un insensat. La grandesa de la seva bondat el porta a donar a tots segons la seva necessitat. La justícia de Déu no es basa en un principi d'equitat abstracte, sinó que es mesura segons la necessitat dels seus fills. Aquesta paràbola ens empeny a considerar la gran saviesa que resideix en aquest camí que el Senyor ens indica. La recompensa consisteix en ser cridats a treballar a la vinya del Senyor i en la consolació que se'n deriva, no importa si s'és a la vinya des de fa molt de temps o bé des de poc.