Comparteix-Ho

XX del temps ordinari
XX del temps ordinari
Memòria de sant Esteve (+1038) rei d'Hongria. Es convertí a l'Evangeli i va promoure l'evangelització del país.


Primera Lectura

Isaïes 56,1.6-7

Això us diu el Senyor:
"Respecteu el que és just, obreu el bé:
la meva salvació és a punt d'arribar,
és a punt de revelar-se la meva justícia.
"I als estrangers que s'han unit a mi, el Senyor,
per adorar-me i estimar el meu nom
i ser els meus servidors,
que guarden el repòs del dissabte
i es mantenen fidels a la meva aliança,
jo els faré entrar a la meva muntanya santa,
i prendran part en les festes dins la meva casa d'oració.
Acceptaré en el meu altar
els seus holocaustos i sacrificis,
perquè el meu temple serà anomenat
"casa d'oració per a tots els pobles"."

Salm responsorial

Salm 66 (67)

Antífona

Que Déu ens faci veure la llum de la seva mirada.

- Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la llum de la seva mirada.

- La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.

- Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora.

= Que s’alegrin els pobles i cridin de goig: †
tu governes les nacions amb justícia
i guies els pobles de la terra.

- Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora.

- La terra ha donat el seu fruit;
que Déu, el nostre Déu, ens beneeixi.

- Que Déu ens beneeixi
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.

Segona Lectura

Romans 11,13-15.29-32

Ara us parlo a vosaltres, els d'origen pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri, mirant d'engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns. Si del fet d'haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?
Els dons i la crida de Déu són irrevocables. En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericòrdia divina. Igualment, ara ells han desobeït Déu, però vosaltres heu rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també la rebin. Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 15,21-28

Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
-Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
-Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
Jesús els digué:
-Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d'Israel.
Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:
-Senyor, ajuda'm!
Jesús contestà:
-No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
Ella digué:
-És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
Llavors Jesús li respongué:
-Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.
I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En els Evangelis rarament veiem Jesús amb els seus deixebles fora de Palestina. Tir i Sidó eren lluny dels horitzons d'un grup de jueus com Jesús i els seus deixebles. Aquesta realitat, que els feia sentir en certa manera estrangers, s'expressa en la trobada amb aquesta dona cananea, una estrangera, que implora la guarició per a la seva filla. Jesús primer queda en silenci (diu l'Evangeli que "Jesús no li va tornar contesta"), després respon, d'una manera sorprenent, amb una duresa inaudita: "No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets". Es tracta de paraules i actituds que ens sorprenen, potser perquè cadascun de nosaltres està convençut en el fons que ja coneix el Senyor, i s'esforça poc per conèixer-lo millor i per obtenir el seu amor i amistat. Aquesta dona pagana, aparentment allunyada del Senyor, portada per l'amor a la seva filla, que "està endimoniada i sofreix molt", gosa confrontar Jesús i d'alguna manera emprèn una lluita amb el. Tot i que mai ha sentit els ensenyaments de Jesús, aprèn de la seva pròpia necessitat a posar en pràctica la insistència en la pregària que tant sovint Jesús recomana als seus deixebles: "Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran". La dona no es resigna, es rebel·la contra el mal, demana, cerca i truca tres vegades al cor del Senyor: "Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi!" i "Senyor, ajuda'm!" i, finalment, la resposta tan emotiva: "És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos". Són paraules plenes de fe, síntesi de la pregària que Jesús ensenya, que ha de ser sense "parlar per parlar". I aquestes paraules susciten l'admiració de Jesús i la seva resposta: "Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols".
En aquest passatge evangèlic Jesús es deixa tocar el cor, en ell no hi ha indiferència pel dolor de l'home sinó amor, que quan és autèntic supera les distàncies. Així, ell fins i tot admira la "gran" fe de la pobra dona. Imitem la seva fe cercant el Senyor cada dia, dirigint-nos a ell en la pregària amb gran amor i intel·ligència, intercedint per tots aquells que són turmentats per la por, per la violència, per l'odi, pel menyspreu.