Comparteix-Ho

XIV del temps ordinari
XIV del temps ordinari


Primera Lectura

Zecaries 9,9-10

Alegra't, ciutat de Sió,
crida de goig, Jerusalem.
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
arriba humilment, muntat en un ase,
en un pollí, un fill de somera.
Destruirà els carros de guerra d'Efraïm
i la cavalleria de Jerusalem,
trencarà els arcs dels guerrers
i anunciarà la pau als pobles;
dominarà d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu fins a l'extrem del país.

Salm responsorial

Salm 144 (145)

Antífona

Lloem el teu nom, Senyor, per sempre més.

- T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.

- Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.

- El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

- Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.

- Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.

- Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.

- Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

- El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

- El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

- Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.

- Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.

- Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.

- El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.

- Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.

- Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.

- Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

- Són camins de bondat, els del Senyor;
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

- Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.

- El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

= Que els meus llavis lloïn el Senyor, †
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Segona Lectura

Romans 8,9.11-13

Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres terrenals, viureu.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 11,25-30

En aquell temps, Jesús digué:
-T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.
"El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
"Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
(Mc 2,23-28; Lc 6,1-5)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Evangeli d'aquest diumenge ens fa arribar una de les poques pregàries de Jesús presents en els evangelis. Mateu la situa al començament de la missió de Jesús, després d'haver referit el llarg discurs missioner dirigit als Dotze (que ocupa tot el desè capítol), L'evangelista escriu que Jesús "se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions". No ho va fer sol sinó amb els deixebles que acabava d'elegir i que havia involucrat en la seva mateixa missió. Per això Jesús es dirigeix al Pare i li dóna gràcies: "T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos". En grec, nepìois, nens petits, menors d'edat. Podem imaginar Jesús que, després de mirar aquells deixebles, mira cap al cel i agraeix al Pare perquè ha decidit revelar el misteri de la salvació a aquell "petit ramat".
Igual com va fer aquell dia, encara avui Jesús dóna les gràcies al Pare perquè ens ha revelat l'Evangeli del regne, confiant-lo a les mans de les comunitats cristianes. La santa litúrgia de diumenge, que veu els deixebles reunits al voltant de Jesús, és un moment de lloança al Pare perquè ha revelat a tots els deixebles d'aquest nostre temps, la responsabilitat de comunicar l'Evangeli al món. Sens dubte, hi ha una desproporció entre la comunitat cristiana i la missió a tot el món. Si Jesús ens anomena "petits" és perquè ho som realment. A l'Evangeli és "petit" qui reconeix la seva pròpia limitació i la seva pròpia fragilitat, el que sent la necessitat de Déu, el busca i s'encomana a ell. Als homes com aquests, Jesús els diu: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar".
El Senyor, com un bon amic, crida que vagin a ell tots els afeixugats i oprimits per la vida: des d'aquell publicà i el petit grup d'homes i dones que el segueixen, fins a la multitud orfe d'esperança, oprimida pel poder dels rics, masegada per la violència de la guerra, de la fam, de la injustícia. En totes aquestes multituds, han de ressonar avui les paraules del Senyor: "Veniu a mi, jo us faré reposar". El repòs no és altre que Jesús mateix: reposar damunt del seu pit i alimentar-se de la seva Paraula. Jesús, i només ell, pot afegir: "Accepteu el meu jou". No parla del "jou de la Llei", el jou dur imposat pels fariseus. El jou del que parla Jesús és l'Evangeli, exigent i a la vegada dolç, talment com ell. Per això afegeix: "feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor". Feu-vos deixebles meus, és a dir, apreneu de mi mateix.