LA PREGÀRIA CADA DIA

Dijous sant
Dijous sant
Litúrgia de l'Últim Sopar
Record de Maria de Cleofàs, que estava sota la creu del Senyor. Pregària per totes les dones que, en qualsevol part del món, amb coratge i en les dificultats, segueixen el Senyor. Record de Dietrich Bonhoeffer assassinat el 1945 pels nazis en el camp de concentració de Flossenburg.

Primera Lectura

Èxode 12,1-8.11-14

El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:
-Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any. Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.
"Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.

Salm responsorial

Salm 115 (116 B)

Antífona

Senyor, t’oferiré una víctima d’acció de gràcies.

- Em sento ple de fe, tot i que deia:
«Que en sóc, de dissortat!»;

- tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen.»

- Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?

- Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.

- Compliré les meves prometences al Senyor,
ho faré davant tot el seu poble.

- Als ulls del Senyor és preciosa
la mort dels seus fidels.

= Ah, Senyor, sóc el teu servent, †
servent teu i fill de la teva serventa!
Tu m’has trencat les cadenes.

- T’oferiré una víctima d’acció de gràcies
invocant el teu nom.

- Compliré el que he promès al Senyor,
ho faré davant tot el seu poble,

- als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.

Segona Lectura

1a Corintis 11,23-26

La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: "Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial." I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: "Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial." Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 13,1-15

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.
Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
-Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
Jesús li respon:
-Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
Pere li diu:
-No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
-Si no et rento, no tindràs part amb mi.
Li diu Simó Pere:
-Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.
Jesús li diu:
-Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.
Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: "No tots sou nets."
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué:
-¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

Avui l'Església ens aplega al voltant de l'altar, i ho fa com aquell dijous Jesús va reunir al vespre els seus deixebles al voltant de la taula, i els va dir: "Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió". Abans de la passió Jesús sentia la necessitat d'estar amb els seus amics. Volia dir-los el molt que els estimava, fins al punt de confiar a les seves mans la missió de canviar el món que el Pare li havia confiat a ell. Per això, Jesús els confia dos sagraments, dos grans signes: el sagrament del pa i el vi, i el sagrament del rentament de peus. És el que es celebra a la santa litúrgia del Dijous Sant. En la sagrada litúrgia d'aquest dia, repetim el que va fer Jesús aquell dijous al vespre tal com ens expliquen els Evangelis. Hem de repetir-ho per comprendre-ho encara més. I per poder transmetre-ho a tothom.
En la carta als Corintis, l'apòstol Pau explica la institució de l'Eucaristia: Jesús, després d'asseure's a taula amb els Dotze, prengué el pa i els el va repartir dient: "Això és el meu cos, ofert per vosaltres". El mateix va fer amb el vi: "Això és la meva sang vessada per a vosaltres". Són les mateixes paraules que es repeteixen en cada santa litúrgia. Aquest pa no és simplement un pa, sinó un pa "ofert", és a dir, és el mateix Jesús qui s'ofereix als altres perquè ningú es quedi sense menjar, sense aliment. Jesús vessa tota la seva vida per la nostra salvació, no es queda ni una gota de sang. A l'hòstia i al vi consagrat, per tant, Jesús és present com un cos que s'"ofereix" i una sang que es "vessa". I demana als deixebles que es comuniquin amb aquest cos i amb aquesta sang perquè també ells s'ofereixin i es vessin. Per això afegeix: "Feu això, que és el meu memorial". L'Església és un poble que, seguint l'exemple del Mestre, ha d'oferir-se amb amor pels altres i vessar tota la sang per comunicar l'Evangeli a tots.
L'Evangeli de Joan explica l'altre signe que fa Jesús a l'Últim Sopar, després de la institució de l'Eucaristia. Avançat el sopar Jesús s'aixeca de taula i es posa a rentar els peus dels deixebles. Jesús, "Mestre i Senyor", es feia servent i feia senyors els deixebles. Aquesta és l'última gran lliçó de Jesús viu: "també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres". A la Santa Litúrgia d'aquest vespre el rentament dels peus és un signe, una indicació del camí a seguir: rentar-nos els peus els uns als altres. Dijous Sant ens ensenya com viure i per on començar a viure: la vida segons l'Evangeli és inclinar-se cap als germans i les germanes, començant pels més dèbils. És un camí que ve del cel, i tanmateix és el camí més humà que podem desitjar.