Comparteix-Ho

I de Quaresma
I de Quaresma


Primera Lectura

Gènesi 2,7-9; 3,1-7

Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l'Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
-Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
La dona va respondre a la serp:
-Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
La serp li va replicar:
-No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.

Salm responsorial

Salm 50 (51)

Antífona

Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor.

- Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.

- Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.

- Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

- Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet.

- Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.

- Tu saps que he nascut en la culpa
i que la mare m’engendrà pecador.

- Tu que estimes la veritat al fons del cor,
em fas conèixer dintre meu la saviesa.

- Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.

- Fes que torni a sentir els crits de festa,
que exultin els ossos que havies humiliat.

- Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.

- Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.

- No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.

- Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.

- Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.

= No em demanis compte de la sang que he vessat, †
Déu meu, Déu que em salves,
i celebraré que ets just i que ets bo.

- Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.

- Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.

= La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix; †
un cor penedit i humiliat,
tu, Déu meu, no el menysprees.

- Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.

= Llavors acceptaràs els sacrificis, †
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.

Segona Lectura

Romans 5,12-19

Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.
Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 4,1-11

Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. El temptador se li acostà i li digué:
-Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
Però ell li va respondre:
-L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple i li diu:
-Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà:
-També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu:
-Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.
Li diu Jesús:
-Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.
Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l'assistien.
(Mc 1,14-15; Lc 4,14-15)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

La imposició de la cendra el dimecres passat ens recordava que som realment pols: és pols el nostre orgull, és pols la nostra seguretat, és pols el nostre desig d'imposar-nos, és pols el nostre protagonisme, és pols l'afanyar-nos per nosaltres mateixos. Abraham, a l'hora de la intercessió, diu al Senyor: "Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra" (Gn 18,27). D'aquella pols naixia una pregària per salvar la ciutat. El Senyor, inclinat vers Abraham, va escoltar la seva pregària. Ben diferent és l'altra història que s'explica al començament del llibre del Gènesi, en referència a Adam i Eva. Déu els havia posat en un jardí que ell mateix havia plantat, perquè visquessin en pau i alegria. Però ells van oblidar que eren pols i van preferir escoltar la veu de la serp temptadora que els incitava a creure's igual a Déu. El seu cor es va omplir de l'orgull i van desobeir Déu. Així va ser com es van trobar fora del jardí, sols amb si mateixos, nus i plens de por.
Aquesta antiga història no ha quedat relegada a l'origen del món. En realitat és la historia insubstancial i trista de l'home cada vegada que opta per seguir les suggestions de l'orgull i de la pròpia complaença, oblidant la companyia de Déu i la seva Paraula. I així, sempre va nu d'afecte, nu d'amistat, nu del sentit de la vida. El jardí que Déu havia plantat es converteix en un desert despullat de vida i d'amor.
Però el Senyor no abandona el seu poble i, en la seva compassió, el persegueix fins a portar-lo al desert. És el que ens anuncia avui l'evangeli de Mateu. Sí, Jesús ha entrat al desert i s'hi ha quedat quaranta dies. L'evangelista apunta que no va ser una decisió pel seu compte, fruit de la seva iniciativa, sinó que "l'Esperit va conduir Jesús al desert". Jesús es va deixar guiar per l'Esperit, l'Esperit que havia baixat sobre ell en el moment del Baptisme. El jove profeta de Jerusalem havia vingut no per fer la seva voluntat, sinó per fer la voluntat del Pare. L'obediència de Jesús era necessària perquè la història humana, marcada per la desobediència d'Adam, prengués un curs diferent. Jesús, l'obedient al Pare, ha vingut a nosaltres i ens demana d'acompanyar-lo durant aquest temps, aquests quaranta dies. Les tres temptacions de les que parla l'evangelista signifiquen la constància del temptador en temptar Jesús i la lluita indispensable que cal emprendre. El diable, escriu l'evangelista, es va acostar a Jesús quan es trobava afeblit per la manca d'aliment després de quaranta dies de dejuni. I va empènyer Jesús a convertir les pedres en pa. Jesús hauria tingut motius més que acceptables per rendir-se. ¿No cal pensar en un mateix abans de pensar en els altres? Però Jesús -que multiplicarà el pa per a cinquanta mil homes- no pensa en saciar-se ell. Respon al temptador amb la única força de veritat de l'home, la de la Paraula de Déu. Només ella sacia realment el cor i venç la temptació de la recerca del benestar per a si mateix: "L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu" (Mt 4,4).
Jesús es deixa portar al pinacle més alt del temple. El diable el desafia dient: "Tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres". És la temptació d'afrontar la vida sense la fatiga del camí amb els altres, és la temptació del protagonisme, de no veure cap altra cosa que a si mateix. Però el Senyor no ens sostreu de la responsabilitat de treballar junts, amb els germans i les germanes.
El temptador continua i, després d'haver portat Jesús a una muntanya molt alta i haver-li mostrat "tots els reialmes del món i la seva glòria", li diu "Et donaré tot això si et prosternes i m'adores". És la temptació del poder, de la possessió de les coses. Jesús proclama la seva llibertat, afirmant que només es prosterna davant de Déu. "Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell". Quantes vegades els homes es pensen de poder fer bon ús de les coses que acumulen, acabant més tard sent-ne esclaus! En el desert d'aquest món, Jesús reafirma la primacia de Déu i del seu regne d'amor. Amb l'Evangeli, repetint-lo una i mil vegades a nosaltres i al món, es venç fins allunyar-lo el príncep del mal. També avui, si vivim aquest temps com Jesús va viure els quaranta dies, el desert s'omple d'homes i dones que, com àngels, s'acosten als desvalguts i als pobres i els serveixen. Aquest temps és un temps oportú per estar al costat del Senyor, imitar-lo en la seva lluita contra el mal, transformant així el desert en un jardí de consolació i d'amor.