Comparteix-Ho

Dimecres de Cendra
Dimecres de cendra


Primera Lectura

Joel 2,12-18

"Però ara -diu el Senyor-,
convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor."
Esquinceu-vos el cor, i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l'amor,
i que es desdiu de fer el mal.
Qui sap si se'n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir al Senyor, Déu nostre!
Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial.
Que els sacerdots, servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l'altar i diguin:
"Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat a l'escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
"On és el vostre Déu?""
El Senyor, encès de zel pel seu país,
es compadeix del seu poble

Salm responsorial

Salm 113 B (115)

Antífona

Confieu en el Senyor, els qui el venereu.

- No ens donis a nosaltres la glòria,
no ens la donis a nosaltres, Senyor;

- dóna la glòria al teu nom,
perquè ets fidel en l’amor.

- Per què han de dir els altres pobles:
On és el seu Déu?»

- El nostre Déu és al cel
i fa tot el que ell es proposa.

- Els ídols d’ells són plata i or,
obra feta per mans d’home:

- tenen boca, però no parlen,
tenen ulls, però no hi veuen,

- orelles que no hi senten
i nas que no olora.

= Les seves mans no palpen, †
els seus peus no caminen
ni té veu la seva gorja.

- Seran com ells els qui els fabriquen
i tots els qui hi tenen confiança.

- Casa d’Israel, confieu en el Senyor:
és auxili i escut que protegeix.

- Casa d’Aaron, confieu en el Senyor:
és auxili i escut que protegeix.

- Els qui venereu el Senyor, confieu-hi:
és auxili i escut que protegeix.

- El Senyor es recorda de nosaltres
i ens beneirà:

- beneirà la casa d’Israel,
beneirà la casa d’Aaron,

- beneirà els qui veneren el Senyor,
els beneirà tots, petits i grans.

- Que us faci créixer el Senyor,
a vosaltres i als vostres fills.

- Sigueu beneïts del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.

- El Senyor s’ha reservat el cel
i ha donat als homes la terra.

- No són els morts els qui lloen el Senyor,
ni els qui baixen al silenci del sepulcre.

- Els qui beneïm el Senyor som nosaltres, els vivents,
des d’ara i per tots els segles.

Segona Lectura

2a Corintis 5,20-6,2

Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n'heu rebut. Ell diu: T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 6,1-6.16-18

"Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
"Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
(Lc 11,2-4)
"I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
"I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
(Lc 12,33-34)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

Avui comença la Quaresma, i la litúrgia ens transmet la crida de Déu: "Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos" (2,12). El profeta Joel, preocupat per la insensibilitat del poble d'Israel, continua dient: "Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor; el vostre Déu, que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l'amor; i que es desdiu de fer el mal" (Jl 2,13). La Quaresma és el temps oportú per tornar a Déu i redescobrir el sentit de la vida. La litúrgia ens ve a trobar amb l'antic signe de les cendres. El sacerdot, mentre ens posa una mica de cendra al cap, ens diu: "Recorda't que ets pols i a la pols has de tornar". És ben bé la veritat de la nostra vida: tots som pols, tots som dèbils i fràgils. Fàcilment ens enaltim, i oblidem que som poca cosa. L'home que s'enalteix i se sent fort, aviat es descobreix feble. La cendra sobre el cap ens ho recorda. No es tracta d'augmentar la por o la tristesa. Tot al contrari, ens diu que la nostra feblesa és estimada per Déu, és volguda per Déu per realitzar el seu projecte d'amor i de pau pel món sencer.
Nosaltres els cristians estem cridats a ser sentinelles de la pau, allà on vivim i treballem. Se'ns demana d'estar atents perquè les consciències no cedeixin a la temptació de l'egoisme, de la mentida, de la violència i del conflicte. El dejuni i la pregària ens fan sentinelles curosos i vigilants perquè no ens venci la son de la resignació que ens fa creure que la guerra és inevitable; perquè s'allunyi la son del consentiment al mal que oprimeix el món; perquè sigui arrencada de soca-rel la son del realisme mandrós que ens fa tancar-nos en nosaltres mateixos i en els nostres propis interessos. En l'Evangeli que hem escoltat, Jesús exhorta els seus deixebles a pregar i a dejunar per despullar-nos de tota supèrbia i arrogància i per disposar-nos amb la pregària a rebre els dons de Déu. Les nostres forces per si soles no són suficients per allunyar el mal, tenim necessitat d'invocar l'ajut del Senyor. Ell -com acostumava a dir Bonhoeffer- ens fa no només bons sinó també forts, perquè l'amor guanyi l'odi i la pau la guerra.