LA PREGÀRIA CADA DIA

VII del temps ordinari
VII diumenge del temps ordinari
Memòria de sant Policarp, deixeble de l'apòstol Joan, bisbe i màrtir († 155).

Primera Lectura

Levític 19,1-2.17-18

El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
-Comunica això a tota la comunitat dels israelites:
"Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
"No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.

Salm responsorial

Salm 102 (103)

Antífona

La tendresa del Senyor és gran com el cel.

- Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.

- Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

- Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;

- rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable;

- et sacia dels béns que desitjaves,
i tu, com l’àguila, recobres la joventut.

- El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.

- Ha revelat a Moisès els seus camins,
les seves gestes, als fills d’Israel.

- «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»

- No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre;

- no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

- El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;

- llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.

- Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,

- perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.

- La vida de l’home dura com l’herba,
floreix com la flor dels camps:

- desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.

- Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;

= la seva bondat s’estén als fills dels fills †
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

- El Senyor té el seu tron en el cel,
i el seu regnat s’estén per l’univers.

= Beneïu-lo, àngels del Senyor, †
herois poderosos que compliu les seves ordres,
sempre a punt d’obeir els seus manaments.

- Beneïu el Senyor, tots els seus estols,
servidors que executeu els seus designis.

= Beneïu el Senyor, totes les seves criatures, †
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Segona Lectura

1a Corintis 3,16-23

¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és una insensatesa, tal com diu l'Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,38-48

"Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.
"Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
(Lc 6,27-28.32-36)
"Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però detesta els enemics.
"Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
"Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Aquests diumenges, la litúrgia ens fa meditar sobre el discurs de la muntanya, que Jesús clou amb la paràbola de la casa fonamentada sobre la roca, subratllant així la força d'aquestes paraules que, si es posen en pràctica, fan que la casa es mantingui ferma davant els vents i les tempestes que afecten la vida. Qui confia en aquestes paraules és savi i realista. En ell s'amaga l'autèntica saviesa de vida, ben diferent del sentir comú dels homes, que allunya el món de la violència del mal. Des d'aquesta perspectiva Jesús, volent portar la Llei a la seva plenitud, diu: "Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. Doncs jo us dic no us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra". Jesús es referia a l'antiga llei del talió, una norma que tendia a rebaixar i regular la venjança. Antigament -i per desgracia encara avui- la venjança era il·limitada, implacable i ferotge. La llei del talió hi posava un límit. La reparació, segons aquesta llei, ha de ser proporcionada al dany causat: una dent per una dent, un ull per un ull.
Per a Jesús, aquesta disposició s'havia d'eradicar: no només no ens hem de venjar, sinó que no ens hem de "tornar contra el qui ens fa mal". És la lluita per desencadenar el mal, que en realitat parteix del cor. És una lluita que els creients estan cridats a fer ells els primers. El patriarca Atenes, pel gran creient que era, ho va emfatitzar partint d'ell mateix. "La guerra més dura -deia- és la guerra contra un mateix. Cal arribar a desarmar-se. Jo mateix he combatut aquesta guerra durant anys. Ha estat terrible. Però ara estic desarmat. Ja no tinc por de res, perquè l'amor ha deslliurat la por" .
Aquest és el camí que ens suggereix l'Evangeli per conduir-nos al trobament humil amb l'altre, a la paciència en el diàleg, a la generositat en la convivència amb els altres. Aquest camí generós desarma també el cors dels violents. Aquestes paraules de l'Evangeli fan que l'amor fructifiqui i doni fruits de pau i de concòrdia. Jesús continua dient: "Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics". Amb una sola frase, el profeta de Natzaret esborra del seu vocabulari la paraula enemic perquè hi resti només l'altra, la paraula proïsme. És així, per Jesús no hi ha enemics, tots són pròxims que han de ser estimats. I així ha de ser també pels deixebles. Ell no els demana que es limitin a personar les ofenses -i això ja és un gran pas endavant- sinó que estimin els enemics i preguin pels qui els persegueixen. Ell és el primer a donar-ne exemple. Quan era a la creu pregava: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan" (Lc 23,34).
Jesús vol eixamplar el cor dels homes perquè superin els límits que els fan enemics els uns dels altres. L'Evangeli requereix d'un testimoni generós. I Jesús l'emfatitza quan diu: "Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?" Jesús convida els seus deixebles a viure una vida de perfecció, coneix bé la nostra debilitat i el nostre pecat, però mai no deixa d'exhortar-nos: "Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial". Ja en temps de Moisés, el mateix Senyor deia al seu poble: "Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant". I la santedat és caritat, és amor sense límits que empeny els deixebles a sortir de si mateixos i a caminar cap a les perifèries d'aquest món. La imitació de Crist, l'home nou, model d'autèntica humanitat, esdevé el camí accessible que l'Evangeli posa a l'abast de cadascú de nosaltres.