Comparteix-Ho

II del temps ordinari
II diumenge del temps ordinari
Pregària per la unitat de les Esglésies. Memòria particular de les Esglésies ortodoxes.


Primera Lectura

Isaïes 49,3.5-6

M'ha dit: "Ets el meu servent;
en tu, Israel, resplendir la meva glòria."
Ara ha parlat el Senyor,
ell que m'ha format del si de la mare
perquè fos el seu servent,
perquè fes tornar cap a ell poble de Jacob
i aplegués Israel al seu voltant.
Als ulls del Senyor jo sóc preciós;
el meu Déu és la meva força.
M'ha dit: "És massa poc siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob
i fer tornar els supervivents d'Israel.
Jo t'he fet llum de les nacions
perquè portis la meva salvació'un cap a l'altre de la terra."

Salm responsorial

Salm 39 (40)

Antífona

Feliç l’home que ha posat en el Senyor la seva confiança.

= Tenia posada l’esperança en el Senyor, †
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.

- M’ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.

- Ha plantat els meus peus sobre la roca,
ha fet segurs els meus passos.

- Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.

- Tots els qui ho veuen veneren el Senyor
i posen en ell la confiança.

= Feliç l’home que confia en el Senyor †
i no busca l’ajut dels idòlatres,
que es refien d’esperances enganyoses.

- Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!

- Quants designis has tingut a favor nostre,
Déu incomparable!

- Si em proposava d’explicar-los,
no els podria ni comptar.

= Tu m’has dit a cau d’orella †
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.

- Per això et dic:
«Aquí em tens.

= En el llibre hi ha escrit de mi †
que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»

- Anuncio amb goig la salvació
davant de tota l’assemblea.

- No puc deixar d’anunciar-la;
prou que ho saps, Senyor.

- No he amagat la teva salvació dins el meu cor;
he fet conèixer que ets fidel i salvador.

- No he amagat la lleialtat del teu amor
davant de tota l’assemblea.

- Senyor, no apartis la teva misericòrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.

- Són tants els mals que m’envolten
que no es poden ni comptar.

- Les meves culpes em cauen al damunt;
de tantes que són, en perdo el compte.

- Són més nombroses que els cabells del meu cap,
i em fallen les forces.

- Senyor, sigues benvolent i salva’m;
vine de pressa a ajudar-me, Senyor.

[- Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen prendre’m la vida.

- Que se’n tornin confosos
els qui s’alegren dels meus mals.

- Que quedin muts de vergonya
els qui em diuen: «Massa poc!»]

= Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen; †
que els qui estimen la teva obra salvadora
diguin sempre: «És gran, el Senyor!»

- Jo sóc pobre i desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.

- Ets tu qui m’ajuda i m’allibera:
Déu meu, no triguis més.

Segona Lectura

1a Corintis 1,1-3

Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 1,29-34

L'endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
-Mireu l'anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia." Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
Joan testimonià encara:
-He vist l'Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

L'Evangeli ens porta una vegada més a la ribera del Jordà on Jesús rep el baptisme de Joan Baptista. El quart evangelista, a diferència dels sinòptics, no el descriu, només l'al·ludeix dirigint l'atenció sobre Jesús a través del testimoni del Baptista, vingut "com a testimoni a donar testimoni de la llum" (Jn 1,7). Joan "veié que Jesús venia cap a ell". És Jesús qui "venia cap a ell", no al revés. No són els homes els qui van a trobar Jesús; és ell qui ve a trobar-nos. I ho fa amb humilitat, amb delicadesa, sense imposar-se, sense cap mena de violència. El Senyor, també avui, continua acostant-se de la mateixa manera als homes i les dones d'arreu de la terra.
El Baptista torna per ajudar-nos a obrir els ulls del cor perquè puguem veure aquest misteri. Ens passa que el costum ens arriba a distreure, el centrament en nosaltres mateixos ens entela la visió, l'orgull ens torna cecs. El Baptista ens n'és un exemple. No té por de dir: "Jo no el coneixia". I encara que l'hagués vist en el passat, ell no s'havia adonat del "veritable" rostre de Jesús. També ell necessitava no conformar-se amb allò que ja sabia, no aturar la seva recerca, sortir dels seus hàbits habituals i esperar la revelació de Déu. Així ho va fer, i el Senyor el va escoltar. Ni estant a la presó no va deixar de cercar, i va enviar els seus deixebles a interrogar Jesús. És fàcil per nosaltres presumir de conèixer el Senyor, de saber tot el que s'ha de saber de l'Evangeli i de sentir-nos dispensats de la recerca més profunda del rostre de Jesús, de la comprensió més càlida i apassionada d'aquest misteri d'amor. La nostra mandra, fins i tot espiritual, pot fer-nos creure que és possible viure de renda, seguint amb més o menys passivitat, vivint com sempre. L'exemple del Bautista ens anima a créixer en el coneixement de Jesús, a ser més diligents i generosos en respondre a les demandes d'amor que, cada vegada més, arriben de les nombroses perifèries humanes i geogràfiques del nostre món. Si Joan, realment gran en esperit, afirma: "Jo no el coneixia", ¿com no ho hauríem de dir nosaltres?. I no oblidem que, una mica abans, el Baptista, dirigint-se a la gentada, els havia dit: "Enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu" (Jn 1,26).
Imitem el desig del Baptista de conèixer Jesús. Hi ha moltes maneres d'experimentar aquesta tensió. Però totes es basen en reprendre l'Evangeli i escoltar-lo amb perseverança filial. Provem d'obrir-ne les pàgines deixant-nos tocar el cor, i veurem el Senyor com s'acosta. El veurem com un "anyell de Déu que treu el pecat del món"; el veurem com aquell que pren damunt seu la nostra fatiga, la nostra angoixa, les nostres creus, els nostres dubtes, les nostres incerteses, els nostres pecats. Des d'aquest coneixement es posa en marxa el seguiment del Senyor.