LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa del Baptisme del Senyor
Festa del Baptisme del Senyor
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 12 de gener

Festa del Baptisme del Senyor
Festa del Baptisme del Senyor


Primera Lectura

Isaïes 42,1-4.6-7

"Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc,
el meu elegit, en qui s'ha complagut la meva ànima.
He posat damunt d'ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions.
No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la.
Porta la justícia amb fermesa,
sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l'haurà implantada a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions."
"Jo, el Senyor, t'he cridat amb benvolença,
t'he pres per la mà i t'he format,
perquè siguis aliança dels pobles,
llum de les nacions.
Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós els qui vivien a la fosca.

Salm responsorial

Salm 28 (29)

Antífona

Doneu al Senyor glòria i honor.

- Doneu al Senyor, fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i poder.

- Doneu al Senyor la glòria del seu nom.
Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.

= La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües: †
el Déu majestuós fa esclatar la tempesta,
ve el Senyor sobre les aigües de l’espai.

- La veu del Senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa.

- La veu del Senyor estavella els cedres,
estavella el Senyor els cedres del Líban.

- Fa saltar el Líban com un vedell,
i el Sirion, com la cria dels braus.

= La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc, †
la veu del Senyor arremolina el desert,
arremolina el Senyor el desert de Cadeix.

= La veu del Senyor arremolina l’alzinar †
i escorça les boscúries.
I al seu palau tot canta: «Glòria!»

- El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.

- Que el Senyor faci poderós el seu poble,
que el Senyor beneeixi el seu poble amb la pau.

Segona Lectura

Fets dels Apòstols 10,34-38

Llavors Pere prengué la paraula i digué:
-Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que ell estima.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 3,13-17

Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient:
-Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
Jesús li respongué:
-Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tota justícia.
Aleshores Joan el deixà fer.
Un cop batejat, Jesús va pujar de l'aigua. Llavors davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.
(Mc 1,12-13; Lc 4,1-13)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La litúrgia d'aquest diumenge, que commemora el Baptisme de Jesús, vol fer-nos partícips de la seva tercera epifania, la tercera manifestació després de la primera als pastors la nit de Nadal i la segona als savis el dia de Reis.
Jesús, escriu l'Evangeli de Mateu, "vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell". I es va barrejar amb la gent que arribava per rebre la salvació junt amb els altres, per portar el dret i la justícia a tothom. Es va posa en fila per rebre el baptisme quan li arribés el torn. En aquesta actitud es pot llegir la humilitat de Jesús, i la humilitat que hauria de caracteritzar l'enviat de Déu, tal com escriu Isaïes: "No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la". Jesús es presenta com un home més entre la gent, un home que no demana privilegis, que no es fa veure, que espera com tothom la salvació del poble d'Israel. Però Joan, que tenia el cor aguditzat per la pregària i els ulls entrenats a les Escriptures, tan aviat com el va veure apropar-se el va reconèixer com l'enviat de Déu, i no volia batejar-lo: "Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!". Però va haver de cedir davant la insistència de Jesús.
Aquest passatge ens fa comprendre millor el que hem après de nens, és a dir, que el baptisme és el primer dels sagraments, el que ens allibera de estar sols i ens submergeix en el baptisme de Jesús per ser partícips del seu poble. Ningú, de fet, pot batejar-se a si mateix, ningú no pot donar-se l'Esperit i la gràcia del Senyor. Jesús mateix, en la seva humilitat de Fill, deixa que l'Esperit descendeixi sobre ell, i al moment, assenyala l'evangelista, "el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell". El baptisme de Jesús ens recorda el cel que se'ns ha obert i l'Esperit de l'amor de Déu que ens ha envoltat.
No importa si el baptisme l'hem rebut sent nens o adults, sempre és un do, sempre és una gràcia que rebem gratuïtament de les altures. El Senyor ens elegeix a nosaltres abans que nosaltres l'elegim a Ell. No ens elegeix pels nostres mèrits, ni per les nostres obres, ni pels petits o grans èxits que podem presentar i dels quals podem gloriar-nos. Déu ens ha elegit lliurement per un acte del seu amor. I sempre ens estima, fins i tot quan no ens n'adonem. I és un amor gratuït i per sempre. Podem allunyar-nos d'ell, oblidar-nos, fins i tot ofendre'l. Però el Senyor mai no ens oblidarà. Per això el baptisme no es pot repetir; és una paraula d'amor etern de Déu envers nosaltres.
El Baptisme ens fa partícips del poble que el Senyor s'ha escollit per proclamar a tots els pobles de la terra l'Evangeli de l'amor. En aquesta festa del Baptisme de Jesús, el Senyor ens allibera de l'amor per nosaltres mateixos, i ens immergeix en el seu projecte d'amor. Hem estat batejats en el Baptisme de Jesús, és a dir que el nostre baptisme és més el seu que el nostre. El Pare del cel, mirant al Fill i a tots nosaltres amb ell, encara ara continua dient: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut".

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.