Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho

Memòria de Nunzia, discapacitada mental, morta a Nàpols el 1991, i de tots els discapacitats mentals que s'han adormit en el Senyor.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 13,54-58

i quan arribà al seu poble, instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien:
-D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles? Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
I el rebutjaven. Jesús els digué:
-Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.
I no va fer allí gaires miracles, perquè no tenien fe.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús torna a Natzaret, a la seva «pàtria», entre «els seus». A la sinagoga parla com mai ningú havia parlat, amb una saviesa poc corrent per a un que pertany a una família senzilla, que no ha assistit a cap escola en concret, que no ha tingut professors reconeguts. Així ho suggereix el relat de l'Evangeli, que ens parla de la reacció dels seus convilatans. L'ensenyament a la sinagoga consistia en llegir i explicar alguns passatges de l'Antic Testament. La reacció dels habitants de Natzaret al comentari que Jesús fa, és plena d'estranyesa: «D'on li venen, aquesta saviesa i aquests miracles?» La reacció a la predicació de Jesús és marcada per la duresa de cor de qui pensa que cadascú és el que sempre ha estat, que ningú pot canviar de veritat! La conseqüència d'aquesta concepció resignada de la vida, porta a recloure's en el propi «poble» i no fer res. No és realisme, és trista resignació. En el fons és ignorància de la vida. Arribem a estar tots connectats, a saber el que passa en el món en directe, però no tenim somnis per ningú, ni desig d'un món diferent, d'una vida millor. Llavors no arribem a conèixer Jesús, perquè som lluny del seu somni de salvar el món. En canvi, els pobres, els pecadors, aquells que tenen necessitat de ser estimats, que esperen un món millor, reconeixen Jesús, esperen en ell. Té raó Jesús quan diu: «Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva». Al Senyor no se'l coneix una vegada per totes! Si l'escoltem amb el cor revelarà, en els diferents estadis de la nostra vida, el misteri sempre nou del seu amor.