Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Apocalipsi 15,1-4
Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.
Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell:
-Senyor, Déu de l'univers,
les teves obres són grans i admirables.
Rei de les nacions,
els teus camins són justos i veritables.
Senyor, qui no et venerarà?
Qui no glorificarà el teu nom?
Perquè tu ets l'únic sant,
i ara que has revelat les teves justes decisions,
totes les nacions vindran a adorar-te.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
S'obre ara l'últim septenari abans de la conclusió: som a la fi dels temps i el judici és a punt de començar. Set àngels amb una copa cadascú a la mà substitueixen als set àngels que tocaven les trompetes. L'apòstol mostra un mar de cristall, a la seva vora estan drets els testimonis de Crist, aquells que han resistit a la Bèstia. I aquests, tal com van fer els hebreus quan van sortir del Mar Roig, canten un himne de lloança al Senyor per les seves meravelles: no canten el propi testimoniatge, no teixeixen les pròpies lloances, no reivindiquen privilegis per les pròpies obres, com en general nosaltres estem temptats de fer. Ells lloen "les grans i admirables obres de Déu". I, certament, és el Senyor qui els ha fet forts, els ha salvat i protegit. Estan convençuts de la primacia de Déu sobre la seva vida i sobre la totalitat de la història humana. L'Apocalipsi ens els proposa perquè ens ensenyin com hem de portar-nos davant de Déu i com hem d'adreçar-li la nostra lloança. El seu cant és intercalat de fragments bíblics, suggerint-nos la preciositat de la Bíblia per la pregària personal. Pensem en la preciositat de la pregària dels salms. Algú els ha definit com les paraules que Déu ens posa a la boca per tocar-li el cor. Quan acaba el cant, Joan veu com s'obre en el cel el tabernacle de l'aliança. En la tradició d'Israel, el tabernacle era el lloc de la manifestació de Déu al seu poble, no era el lloc de la còlera o el càstig sinó de la misericòrdia i l'amor. Avui la nostra assemblea de pregària ha de ser un tabernacle de l'aliança i la misericòrdia.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
