Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Filipencs 1,1-11

Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tots els membres del poble sant en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres, ja que heu contribuït a la causa de l'evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d'una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l'anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l'evangeli davant el tribunal. Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l'amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu íntegres i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens del fruit de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau escriu aquesta carta als cristians de Filips mentre està tancat a la presó. Els saluda junt amb Timoteu -aviat els l'enviarà- presentant-se tots dos com a "servents de Jesucrist". El seu ministeri pastoral s'entén com un servei total a l'Evangeli. Sorprèn que l'apòstol no parli de les seves dificultats al començament de la carta. En canvi, dóna gràcies al Senyor pel testimoniatge de la comunitat de Filips i per la seva contribució "a la causa de l'Evangeli". I escriu que la vida i el compromís de la comunitat de comunicar l'Evangeli són una bona obra iniciada pel Senyor i que la durà a terme. L'apòstol és conscient de la centralitat de la comunitat per l'evangelització de la ciutat de Filips. Les paraules de Pau són plenes d'afecte per aquells deixebles: "Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l'Evangeli davant el tribunal". L'apòstol se sent reconfortat per les notícies positives que li arriben de la comunitat de Filips. Sent alegria i consol alhora. De fet, la passió comuna per l'Evangeli crea vincles forts i intensos, que ni la distància ni les dificultats aconsegueixen afeblir i menys encara eliminar. El creixement de la comunitat és sempre motiu de benaurança. Pau, des de la presó, és testimoni del fet que la fraternitat entre els deixebles de Jesús dóna una força extraordinària per viure la fe. El secret d'aquesta força rau en la pregària. Si en un primer moment l'apòstol ha expressat la pregària d'agraïment, ara diu als filipencs que prega per ells. Es tracta de la pregària d'intercessió: "demano que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé". Pregar pels altres, pregar -com en aquest cas- per la llunyana comunitat de Filips, mostra la importància d'aquest gest de comunió en la fe. En la pregària que fem els uns pels altres és teixeix i es reforça la fraternitat dels cristians en el món.