Pregària pels pobres

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Efesis 4,32-5,8

Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d'olor agradable. Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l'amor al diner, ni tan sols les hauríeu d'esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies. Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist i de Déu.
Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels. No tingueu res a veure amb ells. En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol Pau insta els efesis a ser afectuosos els uns amb els altres, a viure la misericòrdia amb la voluntat de perdonar-se mútuament com Déu els ha perdonat. La comunió amb Déu exigeix de la comunió amb els germans. No és possible separar Déu i els seus fills. Hem d'acollir l'amor de Déu en el nostre cor. L'apòstol exhorta els cristians d'Efes a convertir-se en "imitadors de Déu, com a fills seus estimats" i a viure "estimant". I una vegada més explica la raó d'aquest comportament: "Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar". El creient "viu estimant" perquè Déu és amor. Pau reprèn encara les exhortacions concretes, ara centrades en un vici sovint denunciat per la polèmica jueva i més tard cristiana en la confrontació amb el paganisme: la fornicació i els seus derivats, la impuresa i l'avarícia. Tots aquests comportaments, diu Pau, han de ser eliminats de la vida del cristià, de fet ni tan sols se n'hauria de parlar perquè afecten la santedat del cristià, és a dir la seva pertinença a Déu i no a ells mateixos. També ha de ser eliminada l'obscenitat, és a dir, la parla indecent i ambigua. Tots aquests comportaments, diu l'apòstol, amaguen una idolatria real. El creient no ha de deixar-se enganyar per aquells que fan discursos sense valor. Aquests són "rebels", com els que rebutjaven Déu. El deixeble és "fill de la llum", fill de l'Evangeli: "Ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum": és refereix a la relació entre el do rebut i el compromís que se'n deriva. No podem, doncs, quedar-nos en la foscor de la resignació i de l'autoreferencialitat. "Aixeca't, tu que dorms -escriu Pau- ressuscita d'entre els morts, i el Crist t'il·luminarà" (5,14). Els cristians estan cridats a deixar-se inundar per la llum del Ressuscitat i transformar el món vencent la insidiosa temptació de rendir-se al poder del mal. Per això, no ens hem de comportar de manera irreflexiva, és a dir, com a persones que han perdut la intel·ligència de l'Evangeli i oblidat el poder de l'amor. L'amonestació a no embriagar-nos ens posa en guàrdia a no deixar-nos atordir per les modes del món i, en canvi, és un comportament savi omplir-nos de l'Esperit que ens condueix a manifestar la nostra alegria amb salms, himnes i càntics espirituals.