Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Efesis 4,1-6

Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l'Esperit amb el lligam de la pau. Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l'esperança que us dóna la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Amb el quart capítol comença la segona part de la Carta, de caràcter més exhortatiu. Pau es dirigeix de manera apassionada als efesis posant en relació l'obra de Déu i la seva pròpia resposta: "Jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut". Sap que no hi pot haver separació entre la vocació rebuda i el comportament que cal assolir. L'autenticitat de la predicació la dóna el testimoniatge de vida. Això val tant per a ell, l'apòstol, com per a cada creient. Pau demana als cristians que visquin per a l'edificació i el creixement de la comunitat en l'amor i la unitat. L'apòstol exhorta els cristians a "conservar la unitat de l'Esperit" amb un comportament humil, pacífic i pacient. Per què aquestes actituds tenen un valor prioritari? Perquè a través d'elles l'apòstol considera que es conserva la unitat. La humilitat situa el creient davant de Déu com qui ho espera tot d'ell. La mansuetud el condueix a no respondre amb violència i la paciència el fa semblant a Déu, que és pacient amb el seu poble. Jesús és el model que cal mirar: ell, "mansuet i humil de cor" (Mt 11,29), ha vingut a "servir i a donar la vida" (Mc 10,45), i "es féu obedient fins a la mort" (Fl 2,8). L'apòstol demana de "conservar" la unitat, advertint que cada ferida a la unitat és una ferida infligida al Cos de Crist. D'aquesta manera es traeix la vocació a ser un sol Cos, a tenir una sola fe i un sol baptisme, a reconèixer un sol Déu i Pare de tots. La unitat neix de l'acolliment de l'únic Esperit en el cor dels creients. La unitat ens és donada quan ens convertim en fills d'un únic Pare, i fills de l'única mare que és l'Església.