Pregària per la pau

Comparteix-Ho

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Efesis 2,1-10

Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats; vivíeu sotmesos al déu d'aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l'esperit que ara actua en els qui són rebels. En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Així, la nostra naturalesa ens feia objecte de la indignació divina igual que als altres. Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats! Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat amb ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb ell; així, davant els segles que vindran, i en virtut de la bondat que ens ha tingut en Jesucrist, ha volgut deixar ben clara la incomparable riquesa de la seva gràcia. És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Abans de la conversió, "tots nosaltres" -recorda Pau- vivíem d'acord amb la mentalitat egocèntrica d'aquest món. En efecte, sempre que estem subjectes a l'esperit del mal, ens comportem segons els nostres "desitjos terrenals" fent cas de "pensaments" dolents, en lloc d'estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força. I per tant estàvem "per la nostra naturalesa" subjectes a la ira de Déu, és a dir, a una situació que Déu no podia tolerar, perquè era contrària al seu designi d'amor. Ell, no obstant el nostre pecat, ha vingut a salvar-nos, com ens diu l'apòstol: "Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!" El Senyor es compadeix i ens dóna el seu amor sense mesura. I el més extraordinari és que Ell s'adreça al pecador, per tant, a un seu enemic i no a un home penedit. I així i tot, no es limita a treure'ns d'una situació sense sortida, sinó que ens dóna la vida veritable. En Crist, el Pare ens ha revelat el seu rostre de misericòrdia. Nosaltres, membres del cos de Crist, el seu Fill estimat, ja hem ressuscitat amb ell i som on ell és: prop de Déu. Units a Crist i al seu cos que és l'Església, som alliberats del destí cec del mal, de la solitud i de la mort. Alliberats per la gràcia, insisteix l'apòstol. L'apòstol recorda la primacia de la gràcia contra la temptació de "presumir" que la salvació vingui a través de les nostres "obres". La fe és acollir l'amor de Déu en el nostre cor i deixar que actuï segons la seva força.