Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Proverbis 21,1-6.10-13

El cor del rei, en mans del Senyor, és com l'aigua dels recs:
el gira cap on vol.
L'home creu sempre que els seus camins són dreturers,
però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor.
La pràctica del dret i la justícia,
el Senyor la prefereix als sacrificis.
Esguard altiu i cor ambiciós:
tot el que fan els malvats és dolent.
Els projectes del diligent porten guanys;
els de l'impacient, només pèrdues.
Fortuna guanyada amb engany:
fum que es desfà, parany mortal.
El malvat cobeja, tot ell, la maldat;
ni tan sols li fa goig un amic.
El càstig de l'insolent alliçona l'ignorant;
quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber.
El just mira la casa dels malvats:
veu com els cau al damunt la desgràcia.
Qui no escolta el clam del pobre
no obtindrà resposta quan cridi ell.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El creient, si vol tenir la saviesa del cor, ha d'aprendre a discernir amb humilitat el que és recte davant els ulls de Déu i posar-ho en pràctica cada dia: és el sentit del recull de proverbis que la litúrgia posa a la nostra consideració. L'autor sagrat adverteix: "L'home creu sempre que els seus camins són dreturers". En realitat, no és així, perquè el Senyor és qui determina si aquests camins condueixen a la vida o a la mort: "el Senyor és qui sospesa les intencions del cor". És savi aquell que tracta de llegir la història d'aquest món amb els ulls de Déu, deixant-se il·luminar per la seva Paraula, de la que ha de nodrir-se cada dia. No només no és possible separar el culte de la l'acció per la justícia i l'equitat, sinó que l'autor suggereix que són superiors al mateix culte. La saviesa -que ve directament de Déu- requereix compassió i misericòrdia: "Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent". És ben clara la condemna d'un cor orgullós i dur que no es commou per qui passa necessitat. I això encara es fa més evident al final del fragment, que il·lumina el que s'ha dit fins ara. Per l'autor sagrat és decisiva l'atenció als més pobres. El seu crit no deixa mai indiferent el cor de Déu. El creient ha d'aprendre la importància de la predilecció que ha de tenir pels pobres, sabent que en depèn la mateixa relació amb Déu. En efecte: "Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell".