Comparteix-Ho

Memòria de sant Mateu apòstol i evangelista.
Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 9,9-13

Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d'impostos, i li digué:
-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
-Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i digué:
-El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
(Mc 2,18-22; Lc 5,33-39)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Església recorda avui Mateu, apòstol i evangelista. Era anomenat Leví i desenvolupava una activitat comercial com a recaptador d'impostos, un ofici mal vist pels seus conciutadans perquè cobrava els impostos per compte dels dominadors estrangers. Jesús, mentre camina pels carrers de Cafarnaüm el veu i, en comptes de passar de llarg mirant-lo amb menyspreu com feien molts d'altres, es detura al seu costat i el crida: "Segueix-me!" Només amb aquesta paraula, Mateu "s'aixecà i el va seguir". Per Jesús, cap home, sigui quina sigui la seva situació, queda fora de la crida a seguir l'Evangeli. L'important per Jesús no és la situació en la que un es troba sinó l'acollida en el cor de la seva crida. I això és precisament el que fa Mateu, el publicà. La seva vida canvia des d'aquell moment. Fins aleshores pensava a acumular per a si mateix, però quan escolta el Mestre no fa altra cosa que seguir-lo. Per a ell no és un sacrifici, és una festa. Comprèn que Jesús no el crida per robar-li la vida o per tornar-la més trista, tot al contrari, el vol fer partícip del seu gran somni pel món. Mateu està tan content de ser acollit en el seguiment del Mestre, que organitza tot seguit un dinar amb Jesús i hi convida els seus amics, publicans i pecadors. Un convit estrany, que prefigura l'aliança entre els cristians i els pobres que Jesús ha viscut i predicat. Des d'aquell moment Mateu ja no recull més impostos, es converteix en deixeble i crida els pecadors per fer festa tots junts al voltant de Jesús. El món no comprèn què està passant, però aquesta és, precisament, la novetat de l'Evangeli, que desconcerta a la majoria: tots, sense que ningú en sigui exclòs, poden ser tocats en el seu cor i canviar de vida, començant pels pecadors. Jesús ho explica a qui no ho volia, o no ho vol, entendre: "El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts". Efectivament, està escrit: "El que jo vull és amor, i no sacrificis". Mateu, a través de l'Evangeli que porta el seu nom, continua recordant-nos la centralitat de la Paraula de Déu: n'hi ha prou amb una paraula, com va passar amb ell, per canviar la vida. Escoltem-la, com va fer Mateu i els altres deixebles de tots els temps, i posem-nos també nosaltres a seguir Jesús.