Pregària amb Maria, mare del Senyor

Comparteix-Ho

Record de Maria, mare de Jesús, dolorosa sota la creu, i de tots aquells que viuen la compassió amb qui està crucificat, sol, condemnat.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 19,25-27

S'estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
-Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
-Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Lc 23,44-49)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

De seguida després de la festa de l'Exaltació de la Creu, la litúrgia celebra la festa de la seva Mare Dolorosa. L'Evangeli de Joan, en poques línies, ens narra l'extraordinari misteri de la presència de Maria, plena de dolor en el cor, que s'està al costat del Fill i rep d'ell el que en podríem dir una nova missió. La passió de Jesús és sens dubte una història marcada per la violència i la traïció. Però la Passió no és només això: és també un cant a la vida que reneix. Des de la creu, Jesús no demana consol per a ell, com hauríem fet nosaltres, no demana ser alliberat del suplici. Ell -oferint-nos un exemple d'amor immens- es preocupa d'aquell petit grup que hi ha sota la seva creu: la mare i el jove deixeble que ell estimava. En el deixeble hi ha el rostre de cadascú de nosaltres. A través del deixeble, Jesús ens confia a tots a la seva mare, a Maria, a l'Església, a la comunitat dels creients. I, al contrari, confia Maria a cadascú de nosaltres com a mare amorosa. De la creu naixia una nova família. Nosaltres no som abandonats a una societat que moltes vegades és una madrastra amb els seus fills. Jesús demana a Maria que sigui també la nostra Mare. Li confia una tasca, una missió, la de ser mare de tots. Els Pares deien que mai no s'acaba de dir prou de Maria, d'aquesta mare. I és, en un cert sentit, molt cert: Maria és la primera dels creients, la primera a tenir un cor com el del Fill. I les moltes imatges de la Dolorosa que poblen el món dels creients, no només mostren la necessitat que tots tenim d'una mare, sinó sobretot que l'hem trobada, o més aviat, que ens ha estat donada. A nosaltres ens toca la tasca d'acollir-la i posar-nos sota la seva protecció.