LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 12 de agost


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ezequiel 9,1-7; 10,18-22

Aleshores em va cridar amb tota la força:
-Arriben els qui han de castigar la ciutat! Cada un empunya l'arma d'extermini.
Llavors vaig veure que venien sis homes pel camí de la porta superior que mira al nord, empunyant cada un l'arma destructora. Enmig d'ells hi havia un home vestit de lli, amb els estris d'escrivent a la cintura. Van entrar i es posaren al costat de l'altar de bronze. La presència gloriosa del Déu d'Israel es va elevar de sobre el querubí i s'avançà fins al llindar del santuari; llavors va cridar l'home vestit de lli, que duia els estris d'escrivent a la cintura. El Senyor li digué:
-Travessa pel mig de la ciutat de Jerusalem i marca una creu al front dels homes que es planyen i gemeguen per totes les abominacions que es cometen enmig d'ella.
Després vaig sentir que deia als altres:
-Travesseu la ciutat darrere d'ell i mateu. No us mireu ningú amb compassió, no tingueu pietat: vells i joves, noies, criatures i dones; aneu-los matant fins que els extermineu. Però no toqueu ningú que porti la creu. Comenceu pel lloc sant.
Van començar, doncs, pels notables que eren davant el santuari.
I els digué encara:
-Profaneu el santuari i ompliu els seus atris de cadàvers. I després sortiu!
Ells sortiren a matar per la ciutat.
Llavors la presència gloriosa del Senyor va sortir del llindar del santuari i es va posar sobre els querubins. Els querubins van desplegar les ales, s'enlairaren de terra, davant els meus ulls, i van sortir juntament amb les rodes. S'aturaren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La presència gloriosa del Déu d'Israel anava damunt d'ells. Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d'Israel al riu Quebar. Tot seguit vaig comprendre que eren querubins. Cada un tenia quatre cares, quatre ales i una figura de mà humana sota les seves ales. L'aspecte de les seves cares era el que jo havia vist a la riba del riu Quebar: era ben bé el mateix. I cada un avançava de dret endavant.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La lectura d'avui la formen dos fragments extrets dels capítols nou i deu, amb dues visions d'Ezequiel: la primera explica l'enviament de missatgers que castiguen la ciutat pecadora amb la destrucció dels seus habitants a excepció d'una resta que és preservada; la segona visió mostra la glòria del Senyor que surt del temple profanat. El profeta havia vist amb els seus propis ulls la destrucció duta a terme per l'exèrcit babiloni en els carrers de Jerusalem. Ara experimenta, amb molts altres jueus, el sofriment de l'exili i, amb els ulls de Déu, observa el que és a punt d'abatre's sobre la ciutat a causa de la duresa de cor del rei Sedecies. La descripció del profeta és crua i dramàtica. Ell hi llegeix el càstig de Déu per la traïció de l'aliança. Nosaltres podríem dir, amb un llenguatge menys cru i per a nosaltres potser més comprensible, que no és Déu qui castiga: la destrucció de la ciutat, amb la crueltat amb què es produeix, no és obra de Déu; és més aviat la conseqüència amarga i terrible del comportament dels homes quan són guiats per l'esperit del mal. Ezequiel, en la seva visió, parla de sis homes, enviats per exterminar la ciutat i eliminar tots aquells que s'han deixat seduir pel mal. Ningú havia de ser perdonat, a excepció d'aquells que anhelaven la pau i la justícia i no havien traït l'aliança amb Déu. Per això hi ha un setè missatger, vestit de lli per la seva proximitat amb Déu, amb la missió d'anar al davant i marcar amb la "tau" (en aquella època tenia forma de creu i era la primera lletra de la paraula hebrea Torà) aquells que havien de ser salvats. Es tracta d'una resta, com els fills dels israelites preservats per l'àngel del Senyor la nit de Pasqua a Egipte (Ex 12,23.29), com els set mil que no s'agenollen ??davant Baal en temps d'Elies (1Re 19,18), i com els deixebles d'Isaïes (Is 8,16-17). La tradició espiritual cristiana ha llegit en aquesta "tau" -feta en forma de creu- el signe de Jesús que salva els que es deixen tocar pel seu amor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.