Pregària pels malalts

Comparteix-Ho

Pregària pels malalts en la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 28,1-17

El mes cinquè de l'any quart de Sedecies, rei de Judà, el profeta Hananià, fill del profeta Azur, de Gabaon, em va dir en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble:
-Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Jo he trencat el jou del rei de Babilònia. D'aquí a dos anys faré tornar en aquest lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va prendre per endur-se'ls a Babilònia. També faré tornar aquí Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, i tota la gent de Judà deportada a Babilònia. Així trencaré el jou del rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor."
El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble, que eren al temple del Senyor, va respondre això al profeta Hananià:
-Amén! Que així ho faci el Senyor! Que el Senyor compleixi les paraules que has profetitzat i faci tornar aquí des de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Tanmateix, escolta el que et dic a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat la guerra, el desastre i la pesta contra molts països i grans reialmes. Quan un profeta anuncia la pau, només si es compleix la seva paraula se sap que aquell profeta era realment enviat del Senyor.
Aleshores el profeta Hananià va prendre el jou del coll del profeta Jeremies i el va trencar. Hananià digué en presència de tot el poble:
-Això diu el Senyor: "És així com, d'aquí a dos anys, jo trencaré el jou de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que ara pesa sobre el coll de totes les nacions."
El profeta Jeremies se'n va anar.
Però, després que el profeta Hananià hagué trencat el jou que el profeta Jeremies duia al coll, el Senyor va comunicar a Jeremies la seva paraula. Li digué:
-Vés a trobar Hananià i digues-li: "Això et diu el Senyor: Has volgut trencar jous de fusta, però amb això n'has forjat de ferro." Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Ara és de ferro el jou que he posat sobre el coll de totes aquestes nacions per sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Se li hauran de sotmetre, perquè li he donat fins i tot els animals feréstecs."
I al profeta Hananià, Jeremies li va dir:
-Escolta, Hananià: El Senyor no t'ha enviat, i tu fas que aquest poble es refiï de la mentida. Doncs això et diu el Senyor: "Jo et faré desaparèixer de damunt la terra. Enguany mateix moriràs, perquè has profetitzat la desobediència al Senyor."
I aquell mateix any, el mes setè, el profeta Hananià va morir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hananià, membre de la família dels profetes del temple, s'enfronta a Jeremies. Ell, a diferència de Jeremies que sembla ser profeta de desventures i de desastres, vol presentar-se com el profeta de temps millors, de situacions agradables, de perspectives optimistes. Per això Hananià va trencar el jou del coll del profeta Jeremies. El text afegeix: "I el profeta Jeremies se'n va anar". Jeremies recorre el camí del Senyor, encara que fent-ho així acaba amb les poques esperances que quedaven. Jeremies anuncia la deportació de Judà perquè aquest és el designi de Déu. Hananià, imatge del fals profeta que segueix els seus propis interessos, volent complaure al rei i al poble, promet la victòria sobre el rei de Babilònia. Les paraules tranquil·litzadores d'Hananià reben un aplaudiment, mentre que Jeremies és blanc de les crítiques fins al punt que alguns volien que morís. Però la història demostrarà el contrari. Cap història, ni la col·lectiva ni la personal, pertany a "endevins, intèrprets de somnis, intèrprets de presagis o bruixots" (Jr 27,9). Sens dubte és necessari somiar la pau, proposar-la com el futur per a tots, però la pau es fa realitat amb el treball concret i continu d'aquells que la busquen i gasten la seva vida per fer-la realitat. La pau necessita constructors de pau, no de paraules buides i sovint mesquines. Jeremies contesta a Hananià dient: "Quan un profeta anuncia la pau i el benestar, només si es compleix la seva paraula se sap que aquell profeta era realment enviat del Senyor". La paraula del profeta es farà realitat quan sigui fruit de la benedicció del Senyor, d'una pregària perseverant i sincera en la qual molta gent invoqui el do de la pau, un do necessari i esperat sobretot pels pobres. Hananià va profetitzar la "desobediència" al Senyor, no la pau. En canvi, qui segueix Jeremies pel camí de l'escolta i la conversió del cor es posa en el camí de la pau i de la salvació.