Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 10,5-7.13-16

"Ai dels assiris!
Són el bastó amb què jo pego, la vara amb què castigo.
Els envio contra una nació infidel,
contra un poble que m'irrita,
perquè el saquegin, l'espoliïn
i el trepitgin com el fang dels carrers.
Però ells no ho entenen així,
no són aquests els seus propòsits:
el que volen és exterminar
i destruir moltes nacions."
El rei d'Assíria proclama:
"Tot això és obra del meu poder,
de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat.
Faig desaparèixer les fronteres dels pobles
i els arrabasso els tresors.
Destrono reis d'una envestida.
Com qui roba un niu i arreplega els ous abandonats,
m'he apoderat de tota la terra,
he arreplegat les riqueses dels pobles,
sense que ningú piulés o parrupés ni pogués batre les ales."
Però el Senyor diu:
"¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire?
¿Pot la serra creure's més gran que el serrador?
És com si una vara volgués brandar el qui la branda,
com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home."
Per tant, el Senyor, Déu de l'univers,
convertirà aquell rei, de gras, en magre,
i la seva riquesa serà abrusada com per un foc abrusador.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest text és una reflexió espiritual sobre els esdeveniments de la història. L'imperi assiri ha passat de ser un instrument de la voluntat de Déu a convertir-se en una força violenta i arrogant. Però aquest somni imperialista -com els de tots els temps- serà derrotat per la història. Per tal de retornar Israel a la fidelitat de l'aliança, la saviesa amorosa de Déu es val del poderós Imperi Assiri, al qual assigna una tasca certament punitiva, però en tot cas limitada. Aquestes paraules reflecteixen una concepció teològica de la història: és Déu qui la guia. Però, qui no llegeix en profunditat els esdeveniments mundials amb els ulls de la fe, no comprèn l'acció de Déu i interpreta d'una manera distorsionada el que passa, pensant que són els poderosos o els qui es pensen ser-ho els qui guien la història. Aquesta visió orgullosa de si mateixos i de les pròpies forces porta els assiris a prevaricar: ja no corregeixen Israel per apartar-lo del mal, més aviat pensen en oprimir-lo, en sotmetre'l al seu poder. És l'actitud de tot aquell, petit o gran, que es pensa ser l'amo de la història, el propietari de l'existència dels altres per tal d'afirmar-se per damunt de tot a si mateix. Isaïes denunciant l'arrogància i posant en evidència la niciesa que comporta aquesta manera de raonar i de situar-se en la vida, n'anuncia el fracàs inevitable: "El Senyor, Déu de l'univers, convertirà aquell rei, de gras, en magre, i la seva riquesa serà abrusada com per un foc abrusador". Només en Déu i en la seva força radica la salvació. En un temps com el nostre, que veu com individus, grups i pobles van darrere un poder per dominar els altres, les paraules d'Isaïes són tocs d'atenció i també d'esperança per a aquells que es dirigeixen amb humilitat al Senyor per demanar la seva ajuda.