LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 13 de juliol


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Isaïes 1,10-17

Escolteu la paraula del Senyor,
prohoms de Sodoma!
Estigues atent a l'advertència del nostre Déu,
poble de Gomorra!
Ell us diu:
"Per què m'oferiu tants sacrificis?
Estic embafat d'holocaustos de xais i de greix de moltons;
ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits.
Quan veniu a presentar-vos
davant meu amb els vostres animals,
no feu més que passejar-vos pels meus atris.
Qui us ha demanat tot això?
No porteu més ofrenes inútils:
el fum dels sacrificis, el detesto.
No suporto les festes de la lluna nova, ni els aplecs sagrats, ni el repòs del dissabte,
perquè barregeu els maleficis amb les solemnitats.
Els vostres novilunis i celebracions
em fan fàstic,
són per a mi una càrrega,
estic cansat d'aguantar-los.
Quan alceu les mans per pregar
em tapo els ulls per no veure-us;
ni que allargasséssiu les oracions,
jo no us escoltaria,
perquè teniu les mans plenes de sang.
Renteu-vos, purifiqueu-vos.
Traieu de davant meu les vostres accions dolentes,
deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé,
busqueu la justícia,
detureu l'opressor,
defenseu l'orfe,
pledegeu a favor de la viuda.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El profeta insisteix perquè la Paraula del Senyor sigui escoltada. En l'escolta fidel de la paraula de Déu, és possible fer créixer una esperança de salvació, fins i tot en les situacions més difícils. Israel en la seva totalitat, els seus caps i el poble, és comparat amb Sodoma i Gomorra, les dues ciutats marcades pel pecat de la manca d'hospitalitat vers als estrangers, i per això havien estat destruïdes. Són paraules d'una duresa inusual. El Senyor manifesta el desplaer que li causa tot acte religiós que no va acompanyat de misericòrdia i compassió. Aquesta pàgina del profeta Isaïes ressona amb més urgència que mai, en aquest temps cada vegada més necessitat de misericòrdia i de pau. La societat contemporània -amb les seves dramàtiques desigualtats- ha de retrobar el sentit d'una solidaritat global, universal. Cal una veritable proximitat que ajudi el món a treballar per anar plegats per a un camí de justícia i misericòrdia. No és suficient una religiositat simplement ritual i cultural. La pregària, per la seva naturalesa, ha d'estar marcada per l'amor a aquells que són febles i pobres. Aquesta és la voluntat de Déu per la família humana, de manera que visqui més en pau. Déu mateix ens convida a enraonar amb ell, perquè deixem de fer el mal i aprenem a fer el bé i a estimar els pobres. Fins i tot si els nostres pecats són greus, fins i tot si persistim a escoltar-nos només a nosaltres mateixos, el Senyor, que és realment amic de l'home, està disposat a perdonar-nos i a renovar la nostra vida si ens deixem arrossegar per la seva misericòrdia.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.